No hi ha temps que no torn
El carrer de l’Argenteria ha sofert grans transformacions. Bàsicament, el que era un entorn gremial o monotemàtic de joieria ha perdut quasi totes les botigues històriques. Tot començà quan feren ACIRE Canavall i no es va permetre aparcar a la plaça Quadrado. Els pagesos que venien a comprar arracades i tumbagues deixaren de poder aparcar i venir a comprar, Així, una rere l’altra les argenteries varen anar tancant. Ara sols resta la gran de José i Marcos Fuster i dues parades petites: La Mariposa i rellotgeria Cosmos. Pizzeries, llibreries, tendes de vinils, pastisseries refinades, venda de queviures típics per als turistes són els negocis que ara ens trobam; i el bar Plata que no muda de tarannà. Queden enrere les belles pàgines de Carrer de L’argenteria, 36 de l’escriptor Antoni Serra (1936- 2023), possiblement una de les millors novel·les on Palma és protagonista, i que recentment s’ha reeditat. Aquesta obra es basa en fets reals: la desaparició i posterior mort d’un orfebre que mercadejava amb peces antigues.
També a Illes Balears
- 'No excloguis ningú. Comparteix el català', la campanya per a sensibilitzar els parlants de la importància de mantenir la llengua pròpia
- MÉS es reforça per liderar l’esquerra del país i fer front al discurs d’extrema dreta imperant
- La poesia com a refugi íntim: Joan Perelló presenta 'Hivern humil' a la llibreria Embat
- La jutgessa no veu «viciada» la relació sentimental de la infiltrada mallorquina a Girona i n’arxiva la querella
- La comunitat LGTBIQ+ reivindica la lluita de Margarida Borràs, primera dona trans dels Països Catalans
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El efecto dominó. Apenas murio Franco, sus herederos dieron rienda suelta a sus ambiciones reprimidas. Cambiaron los SEATs por BMWs, la arruga pasó a ser bella, y la ambicion económica explotó en la cabeza de todos los españoles. Una buena parte de los mallorquines ahora se identifican con los catalanes y dividen a la sociedad mallorquina, ya de por si descuartizada. Todos los wue tenemos dos dedos de frente sabemos lo que está pasando,, pero como bien le decía el ciego al lazarillo de tormes: cojes las uvas de 3 en 3,, porque yo las cojo de 2 en 2,, y tu callas... Callar es el verbo más hablado en Mallorca. Tenemos lo que se merece un pueblo que no se respeta a si mismo.