algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Memòria Democràtica: col·loquen a Eivissa cinc noves pedres de la memòria per a recordar les víctimes de la repressió franquista

El Govern ha retut homenatge aquest divendres a cinc víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, dues d'elles dones, amb la col·locació de cinc pedres de la memòria en diferents municipis de l'illa d'Eivissa. Són cinc llambordes platejades, d'acer, que recullen una breu biografia de les víctimes i que, situades en els llocs on van néixer, van viure, o van treballar, recorden i homenatgen les seves vides.

El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha explicat que «avui posem diverses pedres de la memòria. Hem començat a Sant Antoni de Portmany, amb una pedra que recordarà sempre a Antoni Ramon Prats. Com a Govern, tornem a demanar disculpes a les famílies perquè arribem tard. Lamentablement arribem tard. Duim molts d'anys de democràcia i hauríem d'haver fet aquest reconeixement a les persones assassinades pel simple fet de pensar de manera diferent. És important fer valdre aquestes pedres de la Memòria, que arriben a Sant Antoni de Portmany, Sant Jordi, Sant Josep i Sant Joan. Volem perpetuar el record d'aquestes persones. Continuem defensant la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició. Aquesta és també la pretensió de Nacions Unides. Avui és un dia important per a Eivissa».

Les pedres de la memòria o 'remembrance stones' són una ampliació del projecte 'Stolpersteine' (paraula alemanya que designa una pedra en el camí que pot fer ensopegar al caminant), un projecte que dirigeix l'artista alemany Gunter Demnig des de 1992 i que recorda les víctimes del nazisme amb la col·locació de llambordes daurades, de llautó, amb una breu inscripció bibliogràfica que els ret homenatge, recordant-los allà on van habitar.

En total són més de 90.000 llambordes repartides per tot Europa que constitueixen el memorial descentralitzat a les víctimes del feixisme més gran del món i que, des de 2018, inclou també les víctimes del franquisme, a les quals es reconeix així com a víctimes del feixisme per la vinculació del règim de Franco amb el règim de Hitler, a través de les llambordes platejades de les pedres de la memòria, una iniciativa de l'Associació Memòria de Mallorca.

En total, són ja més d'un centenar de pedres les col·locades a totes les Balears en homenatge a les víctimes del feixisme. Les víctimes del feixisme homenatjades a Eivissa són:

Antoni Ramon Prats

Va néixer el 15 de juny del 1901 a Sant Antoni. Era pescador. Quan els nacionals van desembarcar a l'illa el van tancar a la presó d'Eivissa fins al 21 de gener del 1937. Aquell dia el van traslladar al cementiri de ses Figueretes. Va morir, probablement, al mateix cotxe, quan intentava escapar.

Francesc Costa Torres, 'Xico Coves'

Va néixer el 1907 a Sant Jordi. Era president de la Unió de Pagesos de Sant Jordi i Sant Francesc, i també membre de la gestora del Front Popular a l'Ajuntament de Sant Josep. Va ser detingut l'horabaixa del 17 de febrer del 1937 i poc després assassinat al cementiri de ses Figueretes.

Vicent Riera Torres, 'Joveria'

Nascut a Sant Josep el 1895, era jornaler i residia a Sant Jordi. Membre fundador del Partit Comunista a Eivissa el 1936, formava part de la gestora del Front Popular de l'Ajuntament de Sant Josep. Morí molt probablement a València en data desconeguda.

Eulària Marí Torres

Nascuda al poble de Sant Joan el 1908. Era mestressa de casa i sabia llegir i escriure. Pertanyia a una família amb una alta consciència política: el seu germà Antoni, mestre d'escola, fou membre del Comitè Revolucionari de Sant Joan i, un cop abandonada l'illa, morí executat a Granada el 1937; un altre germà, Joan, s'hagué d'exiliar a França.

Eulària havia estat molt activa políticament durant els anys de la República: participava als diversos mítings que es feien al municipi. Detinguda a casa seva, fou executada la nit del 2 d'octubre de 1936, juntament amb Bárbara García Loreto i Diego Ponce de León. Alguns testimonis diuen que abans de matar-la li tallaren la cua del cabell, el símbol de la dona pagesa.

Bárbara García Loreto

Era natural d'Eivissa i vivia a Sant Miquel de Balansat, al municipi de Sant Joan de Labritja. Va ser acusada d'haver robat l'emprendada de la marededeu de l'església de Sant Miquel. Va ser executada a la tàpia del fossar de ses Figueretes la nit del 2 d'octubre de 1936, juntament amb Eulària Marí Torres i Diego Ponce de León. Pocs dies després, es va descobrir l'autor del robatori. Tenia 29 anys i era mare d'una nina.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.