cielo claro
  • Màx: 21.13°
  • Mín: 13.08°
21°

Les conclusions de la primera Memòria de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics en 5 punts

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que depèn de la Direcció General de Política Lingüística, ha presentat la memòria d’actuacions dels primers tretze mesos d’existència: entre el 4 de desembre de 2020 i el 31 de desembre 2021 s’han atès 208 casos.

D’aquestes actuacions, el 80 % s’han iniciat a partir de les sol·licituds formulades per ciutadans i el 20 % restant s’han iniciat d’ofici. La majoria, un 82 %, són reclamacions, mentre que els suggeriments representen el 12 % i les consultes el 6 %. Per àmbits, el que ha generat més casos arribats a l’Oficina és l’Administració pública, amb el 83 %, la majoria dels quals afecten la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o organismes del sector públic instrumental. En l’àmbit privat s’hi han registrat el 16 % dels casos.

Durant la presentació de la memòria, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha volgut remarcar que la tasca de l'Oficina «no surt des de zero però amb l'Oficina es crea un servei de referència». A més, apunta que el volum de casos denunciats «posa en evidència la falta que fa l'Oficina».

Per la seva banda, el secretari autonòmic d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, subratlla que amb aquesta Memòria podem veure que «la posada en marxa de l'Oficina no ha estat només un titular». Així mateix, explica que «no disposam de totes les eines que voldríem per a defensar els drets lingüístics».

Pel que fa al director de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, Albert Villaverde, va fer un repàs pels casos que ha rebut l'Oficina i les conclusions que n'han extret: «La informació recollida per l’Oficina demostra l’existència d’un problema que afecta, sobretot, els ciutadans de les Illes Balears que volen exercir el dret d’emprar la llengua catalana: la manca de seguretat lingüística que la nostra societat els ofereix i que es tradueix en les dificultats amb què topen per poder dur a terme moltes de les activitats de la vida quotidiana, amb normalitat, en català».

Els 208 casos, només una mostra de la situació d'una llengua minoritzada com el català

L'Oficina apunta en les seves conclusions que els casos que els han arribat només reflecteixen «una part molt petita de la infinitat de situacions en què el parlant es veu empès a renunciar a l’ús de la llengua catalana tot i ser la llengua pròpia del territori».

En aquest sentit, explica: «En una situació normal, els membres d’una comunitat lingüística poden viure una vida plena en la seva llengua quan es troben en l’espai històric de la pròpia comunitat. No és el cas de les persones que, a les Illes Balears, voldrien poder emprar la llengua catalana, les quals en moltes circumstàncies no poden fer-ho amb normalitat. Aquesta anormalitat, fruit de la situació de minorització de la comunitat lingüística, no és innòcua, sinó que afecta el benestar de les persones, les quals poden sentir qüestionada la seva dignitat com a parlants d’una llengua que veuen sistemàticament exclosa en molts d’àmbits de la societat de les Illes Balears, tant públics com privats. La renúncia resulta especialment delicada en àmbits com el sanitari i l’assistencial, en què el ciutadà se sent més vulnerable i la qualitat de la comunicació és fonamental per a una bona praxi».

Per això, valora que és una «situació injusta» quan el ciutadà es troba en la disjuntiva d’haver de triar entre la llengua pròpia i, per exemple, un servei que li és necessari però no se li ofereix en aquesta llengua.

El marc normatiu i els drets lingüístics

Respecte al marc normatiu, destaca que a les Illes Balears, reconeix una sèrie de drets lingüístics als ciutadans i dona unes pautes d’actuació a les administracions públiques per a garantir-ne l’exercici i es refereix a l’Estatut d’Autonomia i el mandat de normalitzar l’ús social de la llengua catalana. «Es tracta d’un precepte incardinat en la normativa bàsica de la comunitat autònoma, de manera que la legislació que el desplega no es pot considerar subsidiària o secundària respecte d’altres aspectes de l’actuació institucional. El fet lingüístic és omnipresent i central en la vida de les persones i, per tant, la normativa que regula els usos lingüístics també ha de tenir caràcter central en aquesta actuació», remarca.

A més, apunta que quan les institucions garanteixen la presència de la llengua catalana en els usos públics, «el parlant que la té com a pròpia sent refermada la seva autoestima i la seva confiança en l’ús de la seva llengua, i el que no la té com a pròpia o l’està aprenent, té l’oportunitat de familiaritzar-s’hi i aprendre-la, com passa en el si de qualsevol societat normal». En canvi, quan falta compromís amb els drets lingüístics s'arracona la llengua dels usos públics i s’aconsegueix l’efecte contrari: «el catalanoparlant assumeix la idea que la seva llengua només serveix per a l’àmbit personal o familiar, i se sent cohibit a l’hora d’emprar-la en públic, amb els efectes negatius que això té sobre la vitalitat de la llengua en conjunt. A més, es priva les persones que no tenen el català com a llengua pròpia de l’oportunitat d’estar-hi exposades i d’adquirir-la».

Manca d'eines jurídiques per a garantir els drets lingüístiques

La informació sistematitzada per l’Oficina durant aquests mesos ha posat en evidència la manca d’eines jurídiques per a garantir els drets lingüístics que la normativa reconeix als ciutadans més enllà de l’esfera institucional. «Sense un desplegament sectorial de la normativa que regula els usos lingüístics difícilment es podrà assolir l’objectiu estatutari d’arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials quant als drets dels ciutadans, amb les conseqüències que això té per al benestar i la qualitat de vida de les persones», assenyala.

La necessitat d'invervencions amb més abast

Aquest primer any d’experiència de l’Oficina també ha servit per a avaluar diferents estratègies per a abordar els casos, amb resultats diferents. En aquest sentit, s’ha constatat la dificultat per a complir el termini de tres mesos, fixat en el Decret 89/2019, per a atendre molts de casos que necessiten intervencions d’abast ampli, a diferents bandes, que requereixen més temps.

«És important entendre que l’Oficina no sempre té la capacitat de proporcionar una solució immediata a cada situació concreta de vulneració de drets lingüístics, especialment a causa de les limitacions del marc normatiu vigent», apunta.

Tasca pedagògica

Finalment, la Memòria també destaca la feina «informativa i pedagògica» que fa l’Oficina, des de la qual s’ha intentat «divulgar la importància i la necessitat de respectar els drets lingüístics de les persones, al costat d’arguments per a legitimar aquesta necessitat».

Segons remarca, aquesta tasca pedagògica «contribueix a empoderar les persones que vulguin emprar la llengua catalana, a fi que prenguin consciència dels drets lingüístics que els emparen i als quals renuncien sovint sense ser-ne conscients». A més, l'Oficina proporciona als ciutadans «informació sobre els drets d’emprar qualsevol de les dues llengües oficials que els reconeix la normativa i contribueix a desfer malentesos entre la població sobre la interpretació de la cooficialitat lingüística».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JVLC, fa dervers d'un any
Encara espero resposta a dues denúncies que vaig presentar i a les quals es va obrir expedient. En tot cas ja dic que segur es deu a decisions polítiques. Sens dubte que els espanyols saben defensar molt millor els seus interessos i els dels seus ciutadans.
Cuando nos referimos específicamente al uso de más de un idioma en la frecuencia nos encontramos que esta situación tiene un muy bajo impacto en la seguridad, con una incidencia residual en incidentes reportados de acuerdo a los datos analizados a nivel europeo. Más aún, cuando estudiamos las recomendaciones de seguridad de accidentes e incidentes pasados, éstas indican la necesidad de realizar un estudio más profundo a la hora de recomendar el uso de un solo idioma o, en el peor de los casos, no son coherentes con el estudio del evento sujeto de estudio.
Valoració:0menosmas
Per Teories, fa dervers d'un any
Per estudis i burocràcia no estarem, però mesures efectives i correctores, cap ni una. L'única solució és la de construir un projete polític que faci atractiva la independència d'Espanya. Però clar, aquest projecte comporta feina, sacrifici i riscs. Cap dels partits polítics que donen suport al PSOE hi estan disposats.
Valoració:5menosmas
Per xisca, fa dervers d'un any
Una real VERGONYA !!
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente