El Pla d’Actuació de Fosses de la Guerra Civil 2021-2022, que impulsa el Govern, durà a terme a Formentera una de les actuacions més destacades. Es tracta de la intervenció en el cementeri nou de Sant Francesc Xavier, una de les més importants que es duran a terme pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar: fins a 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, segons dades de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer.
La majoria d’aquestes víctimes eren d’origen extremeny. És per això que aquest dijous el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, s’han reunit amb Francisco Pérez Urbán, director general de Bibliotecas, Archivos y Patrimonio Cultural de la Junta de Extremadura; Javier Jiménez Ávila, cap de servei de Memoria Histórica y Democrática i Candela Chaves Rodríguez, tècnica del PREMHEX (Proyecto de Recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura).
En paraules del secretari autonòmic, Jesús Jurado, «hem proposat una línia de col·laboració en matèria de memòria democràtica entre els dos governs autonòmics, centrada en el contacte amb les famílies de les 58 víctimes mortals del camp de concentració de la Savina, majoritàriament extremenyes. L’objectiu és aconseguir un recull de mostres d’ADN adequades per comparar amb les restes humanes que es puguin recuperar i així poder establir identificacions, de cara a retornar els cossos».
La Junta d'Extremadura durà a terme una metodologia de treball per a poder desenvolupar aquest procés d'identificació a través de l'Institut de la Memòria Històrica i Democràtica d'Extremadura, en col·laboració amb ajuntaments de la regió, associacions memorialistes, el Consell de Comunitats Extremenyes a l'Exterior i el Projecte per a la Recuperació de la Memòria Històrica a Extremadura (PREMHEx).
La intervenció a Sant Francesc Xavier
L’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, dins el tercer pla d’exhumacions del Govern, és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, i defineix tres indrets del cementeri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les restes.
Les tasques d’excavació i exhumació aniran a càrrec de la Sociedad Aranzadi, que ja ha avançat que el seu pla d’actuació inclou intervenir a les tres zones a què diversos testimonis apunten que es varen produir els enterraments, essent algunes més viables que d’altres. A més, l’equip que durà a terme aquesta intervenció estarà format per alguns membres que ja varen treballar a les excavacions de Sant Ferran l’any 2017 i en les diferents fases que s’han executat en el cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes.
El tercer Pla de Fosses
El tercer Pla de Fosses del Govern durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes. Actuacions que executarà la Sociedad Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que està previst s’iniciï durant el mes d’octubre amb la segona fase de Son Coletes, a Manacor, seguida de la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc. Posteriorment, serà el torn de la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, el cementeri d’Inca, el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el Pou de Son Danús, a Santanyí.
El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera, el cementeri de Petra, el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre), el cementeri de Porreres, el cementeri de Muro i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.
