UOB: «El professorat està cansat de copets a l'esquena, de cartes via Gestib o de bones paraules davant els mitjans o al Parlament»

TW
0

La UOB Ensenyament rebutja els nous Criteris de la Conselleria d'Educació i Formació Professional per a la confecció d'unitats i de la quota de professorat als centres docents públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, batxillerat i/de formació professional, d'ensenyament de persones adultes i de règim especial.

Aquests criteris varen ser presentats en una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari aquest dilluns.

Des de la UOB Ensenyament volen fer explícit el «cansament acumulat dels companys i companyes que d'ençà que va esclatar la pandèmia han vist com la seva jornada laboral s'incrementava de manera exponencial per mor de la suma de: tasca docent presencial, tasques de coordinació, preparació de material en línia o seguiment a distància així com l'assumpció de la tasca de tutors per part de les companyes especialistes de primària».

Per això li han recordat al director general de Planificació i Centres, Antoni Morante, que el professorat està «cansat de copets a l'esquena, de cartes via Gestib o de bones paraules davant els mitjans de comunicació o al Parlament». «Les premisses per fer avançar el sistema educatiu i al mateix temps poder garantir unes bones condicions laborals són ben evidents: reducció de ràtios i reducció de càrrega lectiva», han remarcat.

D'acord amb el document que es va presentar des de la Direcció General de Planificació i Centres: «de reducció de càrrega lectiva, res de res i de reducció de ràtios, només a Educació Primària i si la disponibilitat d'espais en el centre ho permet. I tot això tenint en compte que el document està pensat perquè tengui vigència durant uns anys, no afecta només al proper curs», apunta la UOB.

Concretament, aquesta novetat que afecta als grups de Primària estableix que la ràtio màxima serà de 25 alumnes (com fins ara) però es veurà desdoblada en dos grups si es superen aquests 25 alumnes (fins ara es desdoblava en superar els 27 alumnes). No obstant això, aquesta mesura queda supeditada a la disponibilitat d'espais per a ubicar els grups desdoblats. Pel que fa a altres ensenyaments les ràtios i els desdoblaments queden com fins ara. Això sumat a la reducció de la distància de seguretat de 1'5 a 1'2m i la tornada a la presencialitat ens farà tornar a situacions molt semblants a les viscudes abans de la pandèmia. Pel que fa a Secundària la ràtio màxima serà de 30 alumnes tot i que només es desdoblarà en superar els 32 alumnes. A Batxillerat la ràtio màxima estarà establerta en 35 alumnes i es desdoblarà el grup en superar els 38 alumnes i fins a 20 alumnes es considerarà només com a mig grup.

Des de la UOB Ensenyament defensen unes ràtios màximes de: 18 alumnes al segon cicle d'Infantil; 23 alumnes a Primària; 25 alumnes a Secundària; 30 alumnes a Batxillerat; Adaptades a cada cicle formatiu a Formació Professional.

A banda d'aquestes ràtios màximes han demanat explicitar que els desdoblaments s'apliquin quan es superin aquestes xifres. Per no recórrer a subterfugis i voler confondre amb les xifres.

Davant la defensa feta per la UOB Ensenyament, Morante va reconèixer el que és evident a ulls de tothom: no hi ha espais físics per a allotjar els grups que permetrien aquesta baixada de ràtios. «Una vegada més ens trobam amb el pecat original que envolta el sistema educatiu de les Illes Balears: una manca de finançament que condueix a una manca d'infraestructures davant una població escolar que curs rere curs no deixa de créixer per mor d'un saldo migratori positiu (ja sigui per l'arribada de gent procedent d'altres zones de l'Estat espanyol o d'altres països)», ha explicat la UOB.

Pel que fa a la reducció de la càrrega lectiva, el sindicat defensa: 23 períodes lectius per als mestres de Primària i 18 períodes lectius per al professorat de Secundària. Aquesta és la càrrega lectiva que ha aprovat el País Valencià per al proper curs 2021-2022.

El director general de Planificació i Centres va confirmar que el càlcul de la quota del professorat a Secundària es farà a partir de les 19 hores lectives. D'aquesta manera, no s'arribaria a complir el primer Acord Marc que pretenia baixar la càrrega lectiva fins a les 18 hores lectives.

Dins l'apartat de condicions que afecten a la quota de docents, la UOB Ensenyament remarca que ha estat «l'únic sindicat» que ha exigit garanties pel que fa al compliment real de la reducció d'una hora complementària per aquell professorat tant de Primària com de Secundària imparteixi docència a més de 180 alumnes. «Des de Conselleria ens han dit que així ho farien constar en el redactat final del text i per tant el professorat que es trobi en aquesta condició pugui tenir aquesta reducció ja sigui a l'inici o al final de la jornada», han explicat.

Una altra petició destacada ha estat l'exigència de poder garantir que no només els funcionaris de carrera sinó també els interins puguin gaudir del dret a la reducció per majors de 55 anys, que no queda en absolut garantit en el redactat del document.

Així mateix, la UOB Ensenyament ha volgut treure a la llum una «retallada encoberta que havia passat per alt a la resta de forces sindicals». Es tracta de la reducció d'hores de coordinació per als programes Erasmus + adreçats als estudiants dels cicles de Formació Professional. D'aquesta manera, els centres hauran de treure hores de la bossa d'hores de coordinació general del centre per poder assignar-les a la coordinació d'aquests programes en detriment d'altres coordinacions quan fins ara estaven garantides (tot i que de manera insuficient) en els criteris de confecció d'unitats i quota de professorat.

Per tot això, la UOB Ensenyament va votar en contra d'aquests criteris que «no fan res més que perpetuar en bona mesura el que ja teníem a la major part dels centres educatius de les Illes Balears». Per a la UOB Ensenyament, ràtios i quota són «dues línies vermelles davant les quals no cedirem ni un pam fins aconseguir el que els companys i companyes consideren que és millor per al desenvolupament de la tasca docent i en conseqüència per a la qualitat del sistema públic d'ensenyament».