algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
19°

L'OCB d'Alcúdia organitza un acte de reconeixement i memòria a Antoni Maria Ques

183161

Continua la reivindicació de la figura d'Antoni Maria Ques per part de l'Obra Cultural d'Alcúdia. Si bé el passat 7 d'abril varen presentar a l'Ajuntament una proposta per a declarar Antoni Maria Ques Ventayol fill predilecte de la ciutat per «la seva lluita i defensa de la democràcia i el benestar social de les classes populars», ara proposen un acte de memòria per al proper 15 de maig.

L'acte, a l'Auditori d'Alcúdia, consistirà en una xerrada a càrrec de la historiadora Lina Moner i l'investigador Joan Juan Saurina; i, a més, es farà un concert de Biel Majoral i Mateu 'Xurí.

Les entrades són gratuïtes i es poden recollir a l'Auditori.

Antoni Maria Ques, afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu

Antoni Maria Ques Ventayol, fill del comerciant i propietari Antoni Ques Ventayol i Antònia Ventayol Vives, va néixer a Alcúdia l'any 1888.

Va ser un dels socis fundadors del Círculo Alcudiense l'any 1909 i va donar continuïtat a les relacions de son pare amb Joan March participant en operacions comercials. Residí durant molt de temps a Orà gestionant els interessos de Joan March. Es casà allà mateix amb Àngela Maria Such Ros, filla d'un comerciant valencià, i en enviduar va tornar a Mallorca.

Posseïa una important fortuna, era membre del Partit Liberal, apoderat de la Banca March i accionista de la companyia Transmediterrània.

Al 1931, Antoni Maria Ques va visitar l'Ajuntament d'Alcúdia per a tractar la cessió de fossats i muralles a la ciutat i la creació d'una escola graduada. En representació de sa mare es va comprometre a donar 25.000 pessetes i 5.000 de part seva.

A l'inici de la Segona República, es va barallar amb Joan March i se'n va anar del Partit Liberal. La seva ideologia va anar evolucionant cap al republicanisme d'esquerres i va militar al partit Radical Socialista, que després es va integrar a Esquerra Republicana de Manuel Azaña.

Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear (1934), soci de la Creu Roja des de l'any 1925 i membre fundador del Rotary Club de Mallorca al 1930 participant en activitats filantròpiques i culturals com la compra de la casa de Juníper Serra a Petra.

El 19 de juliol de 1936 va ser detengut per la Guàrdia Civil a la casa familiar, a Alcúdia. La justícia militar el va acusar d'haver intentat fugir amb l'avió d'Air France, haver finançat Esquerra Republicana amb un préstec de 1.500 pessetes i haver comprat 200 pistoles per a repartir entre els elements del Front Popular. És condemnat a mort i afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 al cementeri de Palma.

La persecució política i econòmica continua després del seu assassinat ja que el comandant general de les Balears imposa una multa de 2.500.000 pessetes als hereus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris