Jubilats per Mallorca felicita «les persones compromeses» que han fet possible l’exhumació de la fossa de Porreres

Qui son "Somatén" i SOMATEMPS: https://ca.wikipedia.org/wiki/Somatemps

La llei de Memòria històrica sembla no voler recordar personatges com Bosch Gimpera, que es va convertir en comissari polític de la Generalitat i responsable de purgues i assassinats a la Universitat de Barcelona. Vegem alguns exemples. Josep Banqué i Feliu. (Barcelona 1870-1940). Filòleg clàssic, alcalde de Barcelona el 1923. Fou catedràtic de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona, i destituït per Bosch i Gimpera el 1936 i readmès el Juny de 1939 per les autoritats franquistes. L’estament universitari el va nomenar Vocal Associat representant d’aquesta institució a l’Ajuntament de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona durant uns dies nomenat pe dictador Miguel Primo de Rivera. Molts altres professors foren expulsats pels comissaris de la generalitat de la Universitat per tenir una ideologia allunyada d´ERC. Entre molts d´altres foren expulsats Miquel Barrera i Alsina (Professor de Química de la “Facultat de Ciències” de la Universitat de Barcelona i propietari del “Laboratorio Químico Industrial” del carrer Balmes. Fou readmès el 15 de Juny de 1939). Marià Bassols i de Climent. (Figueres, 1903 – Barcelona, 1973. Llatinista. Des del 1932 fou Catedràtic de Filologia Clàssica en la Universitat de Barcelona, cessat de la Universitat pels comissaris polítics de la Generalitat per desafecte al règim, i rehabilitat amb la victòria franquista). Lluís Maria Callís i Farriols. (Barcelona XX. Metge Forense, anatomopatòleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. Militant tradicionalista i oficial de Sanitat, va participar a la guerra civil com voluntari a l´exèrcit franquista i fou conseller i cap de districte de “FET y JONS” a Barcelona des de 1946. Fou el forense nomenat per certificà la defunció de Lluís Companys i d´embalsamar el cos de Francesc Macià el Nadal de 1933). Carles Cardenal i de Salas. (Barcelona, 1906 – 1959. Metge. Va exercir com a professor ajudant de Farmacologia des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma. El 1937 fou expulsat per les autoritats republicanes d´esquerres juntament amb d’altres ajudants de Medicina. Quan acabà la Guerra Civil va treballar a l’Hospital del Sagrat Cor i al servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic. El 1948 es va reincorporar com ajudant de Dermatologia i malalties venèries a la Universitat).; Tomàs Carreras i Artau (Girona, 1879 – Barcelona 1954. Filòsof, etnòleg, folklorista i polític. Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1912 i fins el 1949. El 1937 fou expulsat de la Universitat per Bosch Gimpera). Lluís Carulla i Minguell (Metge i professor adjunt de la Universitat de medicina). Vicenç Carulla i Riera. (Barcelona, 1896-1971. Metge radiòleg i dirigent polític dretà. Fou professor ajudant de la càtedra de Terapèutica del seu oncle Valentí Carulla, fou cessat pel comissari polític Bosch-Gimpera Entre 1939 i 1941 fou president del Col•legi de Metges de Barcelona). Ferran Casadesús i Castells. (Barcelona, 1881-1972. Otorinolaringòleg. El 1926 va obtenir la càtedra de Otorinolaringologia a Barcelona, expulsat per Bosch i Gimpera i fou rehabilitat per les autoritats franquistes). Ramon Casamada i Mauri. (Terrassa, 1874 – Barcelona, 1936. Farmacèutic. Catedràtic de Tècnica Física i Anàlisi Química de la facultat de Farmàcia, i degà de la facultat. Destituït del seu càrrec pel comissari-rector de la Universitat de Barcelona, el tristament famós Bosch-Gimpera, nomenat per la Generalitat de Catalunya, va desaparèixer a l´Octubre de 1936 a mans de milicians i assassinat). Manuel Corachan i Garcia, (Xiva, 1881 – Barcelona 1942. Cirurgià. El 1933 fou nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, col•laborà en la revista Monografies Mèdiques i col•laborà en la realització d’un diccionari de terminologia mèdica en català amb Humbert Torres i Barberà. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en començar la guerra civil espanyola fou separat del seu càrrec per la Generalitat i el 1937 s’exilià primer a França i recolzar l´aixecament militar d´en Franco). Ángel Antoni Ferrer i Cajigal. (Santander, 1886- Burgos, 1936. Metge i professor Universitari, de familia originària de El Papiol. El 1923 fou nomenat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de Barcelona, El 1929 fou nomenat degà de la facultat de Barcelona. El 17 d’agost de 1936 fou cessat per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri com a professor de la universitat). Josep Fuset i Tubià (Sueca 1871- Barcelona 1952. Ornitòleg. Autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya. Fou catedràtic de Zoologia General de la Universitat de Barcelona des del 21 de maig de 1913 i deu anys més tard també de Biologia General y Zoografia de Vertebrades (1923) fins a la seva expulsió de la Universitat dictada per la República el 23 de juny del 1937). Martí Garriga i Roca. (Barcelona, 1900 – 1979. Metge toco-ginecòleg i endocrinòleg. Va ser professor ajudant de Farmacologia de la Universitat de Barcelona des de 1934. El 1937 fou expulsat pel comissari polític republicà en Bosch-Gimpera, per desafecte al règim republicà). Salvador Gil i Vernet (Vandellòs 1892 – Barcelona 1987. Metge uròleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. L’any 1933, Gil Vernet fou nomenat catedràtic d’Urologia amb l’arribada de la Universitat Autònoma de Barcelona i Catedràtic d´Anatomia descriptiva i d´Embriologia. Expulsat per Bosch Gimpera). També foren expulsats de la Universitat catalana per ordre de Bosch i Gimpera en Luis Garcia de Valdeavellano (Catedràtic d’Història del Dret de Barcelona). Diego Ferrer Fernández de la Riba (Metge i professor de la facultat de Medicina de Barcelona). Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, 1878 – Madrid 1966. Historiador i catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València el 1911 i a la Universitat de Barcelona del 1918 al 1939, on fou mestre de Jaume Vicens i Vives i Vice-rector de la Universitat de Barcelona). Gonzalo del Castillo Alonso (Catedràtic de Dret Polític). Eusebio Díaz González (catedràtic de Dret Romà). Benito Fernández Riofrio (Catedràtic de Fitografia i Geografia Botànica de la Universitat de Ciències de Barcelona). Emilio Jimeno Gil (Calatayud 1886- 1976. Catedràtic de Química inorgànica i rector de la Universitat de Barcelona). Martiniano Martínez Ramírez (Catedràtic d´Història Universal des de 1903 i expulsat pel comissari Bosch Gimpera);

Es calcula que entre 1939 i 1944 unes 140.000 persones van ser executades o van morir a la presó ( Paul Preston, «Las víctimas del franquismo y los historiadores». Alvarez, A. & Silva, E., “La memoria de los olvidados: Un debate sobre el silencio de la represión franquista”. Valladolid, Ámbito, 2004, pp. 13-24

És conegut el genocidi dut a terme per Lluís Companys contra tots aquells que no pensaven o estaven allunyats del pensament d'ERC, especialment contra catòlics i catalans aliens al nacionalisme. El que no és tan conegut és que va organitzar, va promoure o tolerar l'assassinat dels seus propis companys d'armes. En el moment de dur a terme un genocidi qualsevol excusa és bona per eliminar a aquelles persones de la teva organització que molesten. Això va passar a l'Alemanya nazi, en la Rússia estalinista i també a Catalunya de Santcompanys. Tothom estava subjecte a ser vigilat, perseguit, sentenciat i assassinat. Com va confessar Josep M. Murià, un furibund nacionalista d'Estat Català que va ser funcionari de la Generalitat de Companys: "L'actuació d'ERC es trobava molt lluny de satisfer-me plenament. Contagiats per la psicosi general, producte de les circumstàncies, es feia més antifeixisme que catalanisme. La nostra existència era tot just tolerada, però sense representació en cap organisme de govern, ni tan sols en els ayuntamientos.Hacíamos de comparses en aquell drama revolucionari, en el qual només en curtes escenes, apareixia la nostra Pàtria amb tota la seva intensitat ". Aquesta manca de protagonisme va suposar que es vigilés a tothom. Recordem que fins al maig de 1937 el domini de la guerra va estar en mans dels anarquistes, i ERC era el seu animós comparsa. Això va servir perquè Companys i els dirigents d'ERC liquidaran a 90 membres del seu partit que eren, per dir-ho així, molestos. Quina bona persona i quina gran model per a Catalunya era el president genocida. Alguna cosa que afegir, sr. Junqueras, sobre l'impecable historial Pacífic i democràtic del su Idol? Demanem perdó i vam treure uns quants carrers?

El 15 d’octubre de 1940 en Companys va ser afusellat. El nacionalisme el considera el“President Màrtir”. En realitat, sota el seu mandat es van cometre les pitjors atrocitats que mai s’han vist a Catalunya, com li va recordar el gran Dolço de Bronze Nacho Martín a la Forca de Bilis Rahola en aquest fabulós video. Així ho explica Francesc Cambó: “Lluís Companys no havia estat mai catalanista, sinó que en la seva primera juventut era netament anticatalanista. (…) L’afusellament fou un immens error d’en Franco. Injust? Ell, el 6 d’octubre, havia comès igual delicte que els militars, i fou indultat. En el 1936, ell féu afusellar tots els militars revoltats“. Recordem que eren 8 generals (inclòs Manuel Goded i Ferran), 7 coronels, 10 tinents-coronels, 31 comandants, 56 capitans, 71 tinents i 16 alferes. També va fer executar 48 metges, 51 advocats, 29 enginyers, 16 farmacèutics, i centenars de ciutadans de diverses professions, estudiants, funcionaris, i treballadors de tota edat i sexe, sense comptar els milers d’assassinats que es van cometre impunement sota el seu Govern, pels quals ERC encara no ha demanat perdó. Per exemple, podem veure la Sentència 377 del Tribunal d’Espionatge i Altra Traició de Catalunya, de 19-11-1938, i confirmada pel President Lluís Companys el 10-12-1938: pena de mort a 7 homes i 6 dones. Gràcies a Déu aquest cop el mandat d’enCompanys no es va complir, perquè va fugir davant l’arribada dels nacionals el 26 de gener del 1939.. Avui sabem que Companys no va ser el “President Màrtir”, sinó el president que va generar més màrtirs a la història de Catalunya. Sembla que abans de ser executat, Companys se’n va adonar de les seves barbaritats i va demanar confessió. Que Déu el perdoni, al Cel sia amb totes les seves víctimes, i que aquestes bogeries no tornin a passar mai més..

Franco no va derogar l'estat de guerra decretat del juliol de 1936 fins al 7 d'abril de 1948. A partir de 1939, i una vegada finalitzada la guerra, devers 4.000 persones varen ser executades a Catalunya.

Però que recordi precisament "Salvador" que les víctimes enterrades a les foses de Paracuellos ja varen poder ser exhumades i homenatjades durant la dictadura de Franco. https://www.google.es/search?q=Exhumaciones+de+Paracuellos+del+Jarama+1939&espv=2&biw=911&bih=441&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwi65KP516PQAhWGCBoKHRMzBLoQsAQINA#imgrc=-KKhCwaIP-ZhxM%3A

Clar ni na Margalida Capellà ni MÉS per Mallorca hi tenen res a veure, no fos cosa

Mi solidaridad con los abueletes y la Sra.Oliver, recordándoles que precisamente hace ochenta años por estas fechas estaban realizando las "sacas" de Paracuellos del Jarama, bajo la dirección de Segundo Serrano Poncela y la supervisión de Santiago Carrillo Solares.

Branca! i endavant, que encara feis (feim) molt per aquesta societat podrida.