Tortell: «No poder-se casar en català és com si te robessin una part de tu mateix»
L'Ajuntament de Muro ha respost a Més per Muro que no instarà al partit judicial d'Inca a què usi el català en les actes matrimonials. El consistori va rebre una petició de la formació per aquest assumpte i aquest dilluns ha notificat que «ho insti el grup municipal Més» directament al partit judicial d'Inca.
Miquel Àngel Tortell Frontera, de Més per Muro, ha lamentat que l'ús del català en aquests documents depengui «de la voluntat» dels dirigents i ha constat que a altres pobles les actes són en català. Tortell ha explicat a aquest mitjà que «es crea una situació fictícia» perquè «pareix que ens casem en català», però els documents «que signem» estan en castellà. Segons Tortell, «és com si te robessin una part de tu mateix» en un moment «tan important» com són les noces.
La del català a Muro
Els jutjats de Pau de Muro depenen d'Inca, però hi treballa personal de l'Ajuntament de Muro. En aquest sentit, es dóna la situació que la llengua usada oralment és el català -el jutge és nomenat pel consistori de Muro- però la documentació en el cas dels matrimonis, per exemple, la «trobam en castellà».
Tortell ha afirmat que la resposta de l'Ajuntament ha estat «un acte de menyspreu», i que no descarten instar al partit judicial d'Inca directament perquè aquests documents arribin en català.
També a Illes Balears
- L’OCB qualifica de «fracàs rotund» el segon pla de segregació lingüística: «Només s’hi han adherit 8 centres»
- Neix SOM Mallorca: una opció política «transversal» contra l’empobriment i la saturació
- Neix el Festival Reacciona, en suport als mitjans de comunicació mallorquins en català
- Un grup de docents parodia el pacte PP-Vox amb una acció teatral davant el Consolat i du a Prohens una camisa de la Falange
- Redueixen de 37,5 a 35 hores l’horari laboral setmanal dels docents dels centres públics de les Illes Balears
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es pot aturar això de que IB3 emiteixi pel·lícules antigues en Català de Catalunya? gairebé no les enten ningú, amés de no tenir cap sentit educatiu, la majoria son dels anys 50. Aquests mateixos films ja es veren a Catalunya fa molts d'anys i ara els en volen fer enpassar aquí, a preu d'or, un bon negoci per els catalans, imagino....Si això es tota la cultura que ens volen imposar, millor ho deixam anar..
16h 11', 21-7-2016: IB3 emet, per desgràcia, una altra pel·lícula en foraster.
Me dona la impressió que han fet un prec en un Ple i ja junta de govern els ha contestat això... Perquè no fan un moció i que el Ple acordi (o no) instar qui correspongui?
Lo que me fa grácia es, que el que se veu de limprés tot és catalá, peró la resolució esta en castellá ????be, se firma d'es batle és dubtosa, pot ser amb anglés. Tenen uns collons com carbasses de beure vi.
¿Y que diferencia hay joder en catalán, en castellano o en zulú?. Pregunto. Me figuro que si la mujer del recién casado es catalana es una cosa y si es madrileña, es otra. Supongo.
Aquest dilluns passat, suposo que hi va haver una erecció gairebé general al veure misses arreu Espanya en memòria d'un golpista assassí. Si més no, es fan fer bastantes palles davant els apareills de televisió.
De donde sacas a estos tipos. De verdad que existen?. Deberíamos hacer un reallity, a mi me pasa que cuando tengo una ereccion, trasciedo de mi mismo y me siento pancatalanistas.
La província es una divisió administrativa imposada per la Monarquia Borbònica per a dividir territoris en unitats més petites i fàcils de controlar a l'estil colonial. D'aquí la paraula provincianisme. Actitut de persones que es creuen formar part de la cort quan en realitat no són res més que basalls del poder central de Madrid. Aquests sí que es poden considerar catets.
Aquí ens trobem amb dos temes: Primer El Ministeri de Justícia no obliga els seus funcionaris a saber català malgrat estiguin destinats als territoris de parla catalana. Amb això no podem fer-hi res a no ser que es faci des de Madrid un canvi de normativa. Segon Els jutges de Pau depenen del Tribunal Superior de Justícia però són nomenats en el Plè de l'Ajuntament cada quatre anys. Això vol dir que sempre sortirà un Jutge de Pau afí al partit o partits que governin (hi ha alguna excepció). Si el Jutge de Pau és una persona sensible amb el tema lingüistic, farà el possible per tal que en el Registre Civil o Jutjat de Pau s'empri sempre que sigui possible la lléngua catalana tant per escrits interns com externs. Però com ja sabeu, a la part forana, el PP té moltes batlies i així anem.
A qui correspongui de l'Ajuntament de Muro: És "el present", no "el pressent".