La tesi doctoral de Cristina Acedo, presentada a la Universitat de les Illes Balears (UIB), investiga els mecanismes cognitius i psicològics que condicionen els humans a cooperar en petits grups. La tesi, dirigida pel doctor Antoni Gomila Benejam, del Departament de Psicologia, planteja una nova perspectiva multidisciplinària sobre els factors que influeixen en les relacions socials humanes, en les quals les arrels evolutives tenen un paper determinant.

La investigació posa de relleu que la vida social humana se sustenta en la cooperació d’una manera diferent respecte a altres espècies. Ara bé, en els estudis sobre la cooperació humana encara queden sense explicació moltes qüestions sobre els seus orígens evolutius, que poden ajudar a entendre millor aquest fenomen.

En la tesi s’analitzen les relacions cooperatives destacant la seva relació intrínseca amb les relacions de confiança i els mecanismes cognitius i psicològics sobre els quals se sustenta, adquirits en la història evolutiva.

La tesi, que aplica una metodologia multidisciplinària, parteix de la revisió dels estudis en els quals es fonamenta la hipòtesi del cervell social de l’antropòleg britànic Robin Dunbar. Aquests treballs mostren les limitacions cognitives que hi ha en la sociabilitat humana. La investigadora de la UIB conclou que els humans han desenvolupat mecanismes cognitius i psicològics configurats cap a relacions socials properes, la qual cosa configura les relacions socials al voltant de grups petits.

Acedo ha desenvolupat un marc teòric de la confiança en el qual s’integren els principals aspectes que hi influeixen i els possibles marcs evolutius en els quals es pogueren desenvolupar. A més, també ha desenvolupat treballs empírics en els quals s’ha utilitzat una metodologia integradora de jocs experimentals, qüestionaris i anàlisis de xarxes de confiança.

En aquest programes experimentals, els subjectes mostren una actitud pro social cap a les persones de la seva confiança, amb les quals estableixen “compromisos de reciprocitat inconscient”. Així, la confiança personal demostra una influència més gran sobre la cooperació que les actituds generals de confiança impersonals. De la mateixa manera, els grups amb nivells més grans de “confiança personal mostren també una cohesió grupal més gran”.

La investigadora també va dur a terme treballs de camp per analitzar la confiança i la cooperació al nord de Ghana i a Oaxaca (Mèxic), dues regions amb una àmplia diversitat de grups ètnics. Mitjançant l’anàlisi de xarxes personals de cooperació, entrevistes i observació del context, la investigadora ha conclòs que l’aparició de la diversitat ètnica garanteix una cohesió grupal més gran davant entorns difícils.

Comparació entre cultures
A més, de la comparació entre cultures s’observa que els grups que conviuen en territoris amb dificultats de supervivència més grans desenvolupen xarxes amb nivells de confiança més grans i amb un nombre més gran de persones. La recerca també ha permès concloure que les cultures que s’organitzen al voltant d’elements més emocionals i menys normatius ajuden a augmentar la cohesió grupal.