John Onyekachi Nnaji, investigador de la UIB, acaba de presentar una tesi doctoral que analitza els canvis en la comprensió de la ciència segons les conceptualitzacions de la revolució científica dels segles XVI i XVII. La recerca ajuda a comprendre que no hi ha cap norma o mètode de la ciència que estigui aïllat dels canvis periòdics que s'esdevenen en el mateix desenvolupament de l'activitat científica.
L'estudi, titulat Concepts of the ´Scientific Revolution´: An analysis of the historiographical appraisal of the traditional claims of science, mostra que les característiques tradicionalment atribuïdes a la ciència procedeixen de les "concepcions positivista, realista i falsacionista del progrés científic". En la literatura sobre la revolució científica, el discurs sobre el model historicista es refereix a les deu principals interpretacions històriques en la literatura sobre el tema. A partir d'això, l'investigador demostra com la crítica d'aquest model a les idees positivista, realista i popperiana del progrés científic realment no s'oposa a l'èxit de la ciència moderna, sinó que "qüestiona la justificació dels atributs que tradicionalment han caracteritzat la ciència sobre la base dels processos científics i les normes científiques desenvolupades en aquells segles".
Els elements fonamentals del model historicista de revolució científica que s'analitzen són dos: primer, els factors socioculturals i extra científics que influeixen en el progrés de la ciència i, segon, la determinació històrica i local de característiques com la racionalitat, l'objectivitat, el realisme i la veritat de la ciència. Com a conseqüència, la recerca sosté que la identificació del caràcter contextual i històric dels processos científics justifica una "reconsideració de la comprensió de la universalitat de la ciència".
Així, la tesi defensa que la universalitat de la ciència s'ha de cercar en el paper de fonts com "els instruments científics, la formació pràctica i l'adquisició de rutines metodològiques". Quan equips, instruments, teories, enunciacions, expressions de les lleis científics i la formació estan "estandarditzats", els mateixos tipus de pràctiques arribaran a ser "acceptats com a opcions predeterminades en múltiples àmbits de coneixement". Així, segons la investigació, "la universalitat de la ciència és principalment una característica dels procediments, instruments, pràctiques, etc".
En conclusió, la tesi doctoral de John Nnaji, elaborada bàsicament a partir de fonts bibliogràfiques sobre la revolució científica i dirigida per José Luis Luján López, catedràtic de Filosofia de la Ciència, assenyala que aquest model de comprensió dels processos de la ciència dels segles XVI i XVII ajuda a comprendre que no hi ha "supracriteris científics" que sobrevisquin a les revolucions de la ciència, ja que les normes i els mètodes canvien amb la variació de les mateixes creences científiques.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara m´ha vengut al cap aquella frase que diu. "De sempre les pomes han caigut dels abres, però només Newton va saber veure en això un problema". El que es vol expresar, és que el pensament científica comença per "problematitzar" els aconteixements i cercar les causes que l´ originen.