Només la meitat de les assignatures que ofereix la Universitat de les Illes Balears (UIB) es fan en llengua catalana. Mentre que la llengua pròpia predomina en els graus (les carreres), el castellà és més emprat en els màsters. En títols com Dret, Economia, Psicologia, Turisme i Periodisme, la majoria de les matèries s’ofereixen als alumnes en espanyol.
Les dades, que apareixen a l’oferta formativa de la mateixa Universitat, posen en evidència que la realitat tampoc no és com la pintà el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui dies enrere es queixà que la “llengua oficial” de la UIB era el català.
El popular defensà que s’hauria de poder canviar la Llei d’universitats per intervenir en aquesta institució i fer que el castellà hi pogués ser usat “en igualtat de condicions”. Bauzá defensava que els estudiants poguessin elegir la llengua, “com passa en altres cicles de l’ensenyament”.
En realitat, tant el català com el castellà són llengües oficials de la UIB i és el professor qui tria l’idioma en què imparteix la classe. És cert que el català és majoritari en el conjunt d’assignatures oferides pel centre, però que es faci la classe en la llengua pròpia no vol dir que el temari, la bibliografia o els materials de la matèria també siguin en aquesta llengua; al contrari, solen ser majoritàriament en castellà.
En conjunt, de les 2.395 assignatures de la Universitat on es pot constatar la llengua en què s’imparteixen, 1.190 es fan en català, 913 en castellà, 210 en una llengua estrangera i 82 s’ofereixen en diversos idiomes.
Economia i Dret
Tot i que en el global dels graus, les antigues carreres, un 52% de les matèries s’imparteixen en la llengua pròpia (per un 36% del castellà), el predomini de l’espanyol és destacable en moltes de les titulacions més cursades, sobretot les de les àrees socials i jurídiques i les de les de ciències de la salut. Així, per exemple, només un 15% de les assignatures d’Economia són en català i només un 21% de les matèries de Dret. A Turisme, la llengua pròpia també hi ocupa un paper molt secundari.
Només el 14% de la titulació s’imparteix en aquest idioma.
En canvi, en altres graus d’aquestes àrees el pes de la llengua pròpia és més important. A Educació Infantil, a Educació Social, a Geografia i a Pedagogia, la seva presència està al voltant del 80%. També és majoritari als graus d’arts i humanitats. A Història de l’Art, per exemple, tres quartes parts de les màtèries s’hi imparteixen i a Història també hi té una forta presència. A les enginyeries i arquitectura el predomini del català està més atenuat, mentre que a les àrees de ciències, en canvi, l’equilibri entre les dues llengües oficials és major.
Els màsters, en castellà
Però és en els màsters i postgraus on la llengua pròpia perd més força. En el conjunt de títols, el 43% de les assignatures són en català i el 44% són en castellà. L’equilibri no seria tant si s’extragués del conjunt el màster de Formació del Professorat (el que abans es coneixia com a CAP), que ofereix una gran quantitat d’assignatures, i gairebé totes en català. Sense aquest màster, la presència del castellà en el conjunt seria aclaparadora.
De fet, en alguns màsters ja ho és, perquè en diversos títols no s’ofereix cap assignatura en català. Això passa a Nutrigenòmica i nutrició personalitzada i a Salut laboral, ambdós de l’àrea de ciències.
Així mateix, passa a Economia del turisme i medi ambient i a Gestió, organització i economia de l’empresa, on totes les assignatures s’imparteixen en llengua estrangera. A les ciències de la salut i a les enginyeries i arquitectura, la gran majoria de matèries s’ofereixen en castellà i, en canvi, el català predomina a les àrees vinculades a l’ensenyament.
La declaració del president, que efectuà ara fa dues setmanes en una ràdio, es produí arran que es fes públic el cas d’un alumne a qui, suposadament, es negà l’expedient acadèmic en castellà. Des de la UIB s’apunta que gairebé tots els documents s’emeten en la llengua que sol·licita l’alumne.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Catalineta Com sempre, mesclant ous amb caragols: -A cap de què ve ara treure el tema Bauzá, que no l´he anomenat per res? Mai l´he defensat jo a en Bauzà?. En fi. Lo de sempre. -A Girona, on hi vaig viure, apart d´un provincianisme de lo més estantis que et puguis imaginar (riu-te de la "castella més rància"), em vaig trobar amb un rebuig, si més no gestual i d´actitud, envers hom que piulaba en castellà: turista, inmigrant o resident, que feia por.
No sols no es vol fer res, sinó que des de la mateixa UIB s'eliminà l'única plaça que hi havia de dinamització lingüística.
Senyors i senyores...... A l etapa universitaria ja no s apren llengua.... Llevat de les filologies o aixi hauria de ser.... El mes important es aprendre el contingut de la materia..... Jo m estim mes tenir un bon professor que no que me xerri en catala o castella..... No dire en angles ja que, per desgracia no m enteraria de res. Perdo pero no se posar accents amb l ipad.
Senyors i senyores...... A l etapa universitaria ja no s apren llengua.... Llevat de les filologies o aixi hauria de ser.... El mes important es aprendre el contingut de la materia..... Jo m estim mes tenir un bon professor que no que me xerri en catala o castella..... No dire en angles ja que, per desgracia no m enteraria de res. Perdo pero no se posar accents amb l ipad.
Per Cabrit: 1: No he dit que tots Erasmus fossin iguals, jo també n'he conegut que volen aprendre català (en contra de molts d'aquí, dit sigui de pas), però jo he estudiat a la universitat de Barcelona i he vist moooooltes vegades canviar al castellà en contra del criteri de la majoria (i que consti que tampoc em semblava malament...). d'acord, està malament generalitzar, només ho posava d'exemple perquè sempre titllau als que defensem el català d'impositius i no és així. No s'ho van inventar els de "L'hostal espanyol". 2. suposo que et refereixes, amb lo des guàrdia civil, a "hablame en cristiano". Doncs no, ho he sentit bastantes vegades a gent (no sempre amb aquests termes...), tant a catalunya com a Eivissa, espanyols que fa temps que hi viuen i es neguen a aprendre català. I no tenc perquè mentir, és la meva experiència i punt. 3. En Bauzà i companyia no et semblen mentiderots?? De veritat has viscut a Catalunya i no t'has trobat amb situacions d'aquestes? ole, tú...
Pardal=forma pitiussa de referirse als niins.
No hem de matar ningu. ELS ZIPAYOS,ens distreuen. N,HI HAURIA PROU QUE PASSIN LA MITAT DE LES OFENSSES QUE HEM HAGUT DE PATIR ELS INDÍGENAS,que no indigentes. ENCARA NO SE N,HAN ADONAT ELS PARDALS QUE "PARLAR MALLORQUÍ FA BO". Que n,aprenguin,que no estamos tan mal.
@joi1pastor Molt democràtic i gens feixista.
Gonelles morts!!!
@slort Resultes terriblement avorrit. @Catalineta Això que expliques és el tipic tòpic que expliquen els que volen defensar sense aportar res. Domés et falta dir que ho va dir un guàrdia civil. En referència al tema de l´erasmus, em costa molt creure´t. Et put assegurar que n´he conegut un bon grapat d´erasmus d´arreu d´Europa estudiant aqui i a Catalonia, i lo primer que ens deien era que els xerrèssim en català perque els interessaba molt aprendre´l perque ja savien ón venien i el que es trobarien. Això que comentes és de la peli "L´hostal espanyol" i ets un poquet mentiderota.