La processó més típica omple Santa Margalida

Milers de persones gaudiren ahir vespre de la tradicional festa de la Beata

TW
4

Conten que era l'any 1949 quan el Bisbat de Mallorca va voler suprimir els dimonis de la desfilada de la Beata de Santa Margalida, la que es coneix com la processó més típica de Mallorca, aquella que reviu la història de la santa valldemossina Catalina Tomàs, que és representada per 12 carrosses diferents. 62 anys després, qui podria imaginar la festa sense dimonis? Les gerres, la trencadissa, el joc picaresc per agafar la pagesa... Dues mil persones desfilaren anit a Santa Margalida en la tradicional processó de la Beata. Francisca Oliver Fornés va ser enguany la Beata Major.

En total, la desfilada inclou 12 carrosses, cada una de les quals du una beata que representa un episodi de la vida de la santa valldemossina. Entre carrossa i carrossa, hi van els pagesos, per parelles, subjectant les tradicionals gerres, que simbolitzen la virtut. Allà és on entren en joc els dimonis, que en un estira-i-arrosa desposseeixen les pageses de la seva virtut per trencar posteriorment les gerres davant la mirada impertorbable de la Beata Major. Per tercer any consecutiu, el nombre de dimonis es va limitar ahir a 90, tots majors de 17 anys. Amb la imposició d'aquest límit, l'organització vol garantir, precisament, que es representi fidelment el robatori de les gerres. Tot està perfectament calculat per mantenir el caràcter de la festa.

Durant anys, va ser l'amo en Biel, Biel Bauzà, l'únic dimoni encarregat de rompre les gerres, l'anomenat Dimoni Gros. L'amo en Biel, ja retirat, continua sent tot un referent a la vila. Ho és tant que, després de la retirada, els dimonis acordaren que mai no hi tornaria a haver un dimoni gros, de manera que són tres els dimonis que es reparteixen el treball, entre ells, el seu fill Joan Bauzà.

"Sor Tomasseta on sou? Ja vos podeu amagar/perquè el dimoni vos cerca/ dins un pou vos vol tirar...". La processó més típica de Mallorca no deixa ningú indiferent a la vila. Tanmateix, per què és una santa valldemossina la protagonista de la festa a la vila? La devoció dels vilers per Catalina Tomàs ve d'enfora. Al seu origen (els experts diuen que data del segle XVI, malgrat que commemora la beatificació de la santa, que fou el 1792) eren molts els pobles de Mallorca que feien celebracions similars, però, mentre que a alguns llocs anaren desapareixent, la processó de la vila anà guanyant fama per tota l'Illa i encara ara són milers les persones que es desplacen des de diferents indrets per gaudir de la festa, que conclou ja de matinada a les cases particulars.

Reivindicació lingüística


"Hi ha molt a fer: a la família, a l'escola, a la vida social, a fer comprendre que l'amor, comprensió i estudi de l'idioma català, idioma de les Illes, és font d'alegria i cultura". Aquesta cita, de l'escritor margalidà Joan Mascaró i Fornés, escrita a mà i amb lletres majúscules, forma part de la dedicatòria que el president del Govern balear, José Ramón Bauzá, trobà dins el llibre Joan Mascaró, la vila i els margalidans, amb el qual el batle de Santa Margalida, Miquel Cifre, l'obsequià ahir vespre per la seva assistència a la processó de la Beata.

"Que el temps a venir sigui un temps de grans alegries per al nostre poble, que estimem les paraules mallorquines que la Beata emprava. Va ser una santa mallorquina que parlava en mallorquí. I no és sols l'amor del cor que ens du al nostre idioma, és l'ajuda que ens dóna per aprendre altres idiomes; el castellà, el francès, l'italià, el portuguès són idiomes germans del català que el rei en Jaume va dur a Mallorca, on el poble i la gent l'han conservat. Que el coneixement i perfecció d'aquest idioma i del poble de Santa Margalida que el parla sia a la glòria de Déu". Aquesta cita del mateix autor, també escrita amb lletres majúscules, completa la dedicatòria del regal de Cifre a Bauzá.

Mala lletra
Allò cert és que la cal·ligrafia no es correspon amb la lletra del batle socialista. I és que Cifre tenia por que Bauzá no pogués entendre la seva lletra, per la qual cosa encarregà a una persona de la seva confiança que reproduís la cita. "Tenc molt mala lletra", comentava fa uns dies als més pròxims. Feia dies que planetjava el lliurament del present, setmanes..., potser des de l'11 de juny, dia en què es convertí en batle de la vila per la coalició Suma pel Canvi (PSOE-Independents), suma que no va quallar a la resta de l'Illa.

L'himne de Riego

Cifre esperava ahir vespre les autoritats a la casa consistorial i ho feia amb un somriure amagat, amb el llibre davall el braç. Mentre sonava l'himne de Riego, que ja ho havia fet durant l'acte d'agermanament de Santa Margalida amb el poble alacantí de la Vall d'Ebo. I és que, agradi o no agradi, allò que és cert és que el batle, Miquel Cifre, té personalitat i no li cauen els anells si per defensar la seva ideologia ha de perdre un grapat de vots.