La processó més típica omple Santa Margalida
Milers de persones gaudiren ahir vespre de la tradicional festa de la Beata
Conten que era l'any 1949 quan el Bisbat de Mallorca va voler suprimir els dimonis de la desfilada de la Beata de Santa Margalida, la que es coneix com la processó més típica de Mallorca, aquella que reviu la història de la santa valldemossina Catalina Tomàs, que és representada per 12 carrosses diferents. 62 anys després, qui podria imaginar la festa sense dimonis? Les gerres, la trencadissa, el joc picaresc per agafar la pagesa... Dues mil persones desfilaren anit a Santa Margalida en la tradicional processó de la Beata. Francisca Oliver Fornés va ser enguany la Beata Major.
En total, la desfilada inclou 12 carrosses, cada una de les quals du una beata que representa un episodi de la vida de la santa valldemossina. Entre carrossa i carrossa, hi van els pagesos, per parelles, subjectant les tradicionals gerres, que simbolitzen la virtut. Allà és on entren en joc els dimonis, que en un estira-i-arrosa desposseeixen les pageses de la seva virtut per trencar posteriorment les gerres davant la mirada impertorbable de la Beata Major. Per tercer any consecutiu, el nombre de dimonis es va limitar ahir a 90, tots majors de 17 anys. Amb la imposició d'aquest límit, l'organització vol garantir, precisament, que es representi fidelment el robatori de les gerres. Tot està perfectament calculat per mantenir el caràcter de la festa.
Durant anys, va ser l'amo en Biel, Biel Bauzà, l'únic dimoni encarregat de rompre les gerres, l'anomenat Dimoni Gros. L'amo en Biel, ja retirat, continua sent tot un referent a la vila. Ho és tant que, després de la retirada, els dimonis acordaren que mai no hi tornaria a haver un dimoni gros, de manera que són tres els dimonis que es reparteixen el treball, entre ells, el seu fill Joan Bauzà.
"Sor Tomasseta on sou? Ja vos podeu amagar/perquè el dimoni vos cerca/ dins un pou vos vol tirar...". La processó més típica de Mallorca no deixa ningú indiferent a la vila. Tanmateix, per què és una santa valldemossina la protagonista de la festa a la vila? La devoció dels vilers per Catalina Tomàs ve d'enfora. Al seu origen (els experts diuen que data del segle XVI, malgrat que commemora la beatificació de la santa, que fou el 1792) eren molts els pobles de Mallorca que feien celebracions similars, però, mentre que a alguns llocs anaren desapareixent, la processó de la vila anà guanyant fama per tota l'Illa i encara ara són milers les persones que es desplacen des de diferents indrets per gaudir de la festa, que conclou ja de matinada a les cases particulars.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dia 28 de juliol a Valldemossa se fa sa processó de la Beateta, res a veure amb sa processó més típic de Mallorca que es fa a Santa Margalida. Es fa el primer diumenge de setembre perquè així ho decidigueren els margalidans fa desenes i desenes d'anys... Això es deu a que és una processó tan magnífica i treballada que es volia preparar bé (i per Juliol no es podia perquè s'havia de batre i segar). (resposta a despistat) Per cert, malgrat em sembla una bona idea l'obsequi cap a Jose Ramon Bauzà crec que no es gens agradós que es polititzi tant una festa.
La Beata per setembre? o no era dia 28 de juliol i a Valldemossa?
"Tot està perfectament calculat..."; però la bandera de la presidència només hauria de tenir quatre faixes vermelles i no cinc o cinc i mitja, com es va poder veure.
A les illes necessitam més gent com el Sr. Joan Mascaró i el Sr. Cifre que amb la seva reivindicació lingüística, alcin la veu en defensa la identitat propia de la nostra cultura i llengua. Moltes gràcies