Sectors ecologistes veuen amb recel els vedats de caça major

GADMA i la plataforma Camins Públics Oberts s'oposen a les tramitacions i sostenen que l'objectiu final dels propietaris “és tancar el pas als camins públics”

Un caçador exhibeix tres exemplars de boc a la finca del Teix | Foto: M.Serra

TW
2

El recent anunci de la tramitació de deu vedats de caça major nous a Mallorca ha estat rebut amb recel entre els sectors ecologistes i que defensen el lliure accés als camins públics. El Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) es mostra en contra de la concessió de nous vedats, perquè considera que, "amb l'excusa de convertir finques de la serra de Tramuntana en vedats, els amos de la finca el que realment faran és barrar els innombrables camins públics que hi ha".

"Si avui, en què existeixen cinc vedats, ja hi ha problemes per accedir a les finques, no volem imaginar què passarà quan se n'hi sumin deu, si és el cas. La Serra serà intransitable", diu Bernat Fiol, portaveu de GADMA.
En aquest sentit, Fiol posa com a exemple el cas de la península de Formentor, que connecta dos vedats -els de Formentor i el de cala Murta-, i assegura que la zona "és pràcticament inaccessible pels excursionistes". Així mateix, el portaveu de la plataforma Camins Públics Oberts, Joan Ramon Bosch, lamenta la situació de la finca de Ternelles, on els pas dels excursionistes "hi és limitat, però no el dels caçadors, qui hi poden accedir i caçar-hi lliurement, malgrat que hi nien els voltors". Això no obstant, al vedat del Teix (Sóller), la finca més gran de l'Illa, amb 2.500 hectàrees de terreny, s'hi pot passar si dies abans de fer-ho se'n sol·licita autorització.

El portaveu de GADMA admet que "hi ha una plaga de cabres a la Serra" i reconeix que "és necessari acabar amb aquesta població, perquè estan aniquilant els endemismes autòctons, però la concessió de nous vedats no és la solució". Segons GADMA, "el Govern hauria d'engegar una campanya d'extermini de l'espècie agafant gent de l'atur i formar una brigada per fer batudes". "Malgrat que les meves paraules a priori semblin una aberració, no ho són. Les cabres mai no han estat pròpies de Mallorca; tot i que alguns afirmen que n'existeix una raça autòctona, estan acabant amb el nostre patrimoni natural i s'hi ha d'actuar", explicà Fiol.

Els ecologistes culpen el Govern de la situació, qualifiquen els seus responsables "d'inútils i de no tenir criteri", i els retreuen que "actuïn tard i malament". Des de GADMA, asseveren que l'Illa "no es mereix que la Serra sigui declarada Patrimoni de la Humanitat perquè no la cuidam prou i hauria de ser declarada Patrimoni de l'Exclusivitat".