festes populars

Pollença viu la lluita

Milers de persones participen en el simulacre de la baralla entre els moros i els cristians, que rememora l'atac del corsari Dragut a la localitat el 31 de maig de 1550

Font: youtube.com

TW
0

"Mare de Déu dels Àngels", assistiu-nos! Pollencins, aixecau-vos! Els pirates són aquí!". El crit d'alerta del jove Joan Ramon, en el paper de Joan Mas, va encendre ahir horabaixa la flama de la batalla estiuenca per excel·lència, la que rememora l'atac dels moros a Pollença el 31 de maig de 1550. Es tracta d'un bany de tradició regat amb mesclat, del qual els moros, 440 anys després, encara surten vençuts. La història fa caure any rere any la balança del costat de la marea blanca i cristiana, vestida amb roba de dormir i armada per rems i tridents, en minoria davant el colorit exèrcit sarraí, encapçalat pel pirata Dragut, interpretat enguany per Jaume Oliver.

La fusta del pi de Sant Antoni ha servit durant anys per realitzar les espases que permeten armar el poderós exèrcit sarraí, però la crisi econòmica ha tingut enguany efectes en el simulacre i per primera vegada els moros han hagut de fabricar les armes. Així, l'Ajuntament de Pollença s'ha estalviat els 8.000 euros anuals que invertia en la transformació del pi de Sant Antoni en les espases de la batalla. Aquest gest d'estalvi ha estat criticat per alguns i avalat per altres. No era el primer any que el Consistori s'estrenyia el cinturó De fet, va deixar de fabricar les espases ja el 2009, però el romanent d'armes de batalles anteriors va impedir llavors que el poble prengués consciència del canvi. Aquest cop la Sala advertia ja en el programa de festes que no lliuraria espases, amb l'objectiu que els moros n'estiguessin avisats i evitar un desarmament generalitzat.

Notícies relacionades

Any 1550
La batalla que commemora l'atac dels moros a Pollença el 31 de maig de 1550 es va iniciar tal com marca la tradició: a les set de l'horabaixa a la plaça de l'Almoina. Aes d'allà el fulgor de la baralla va córrer com la pólvora per tot el poble fins a assolir el camp de futbol de Can Escarrintxo, on després de suportar tota classe de penúries els cristians varen aconseguir un any més la victòria. Un cop acabada la lluita, el líder dels cristians passejà la bandera dels moros per tot el camp de futbol per donar fe del triomf i per aixecar l'ànim dels supervivents, sense oblidar que l'atac va causar nombroses víctimes al seu bàndol.

Els cristians supervivents, encapçalats per Joan Mas, es dirigiren a l'església parroquial, on entonaren el tedèum de mossèn Miquel Tortell en honor a la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels. D'aquesta manera donaren per finalitzat el simulacre de la batalla d'enguany. Els pollencins viuen amb autèntic fulgor no només la batalla, sinó tots els preparatius de la festa. Les eleccions dels candidats a interpretar Dragut i Joan Mas marca ja el mes de juliol l'inici del compte enrere d'un simulacre que atreu cada 2 d'agost milers de persones fins a Pollença. Encara que la representació dels moros i cristians és sens dubte el plat fort de les festes de la Patrona, ja el dematí, l'emoció dels pollencins es deixa notar durant l'ofici major que té lloc a l'església parroquial, on els Cossiers interpreten el ball de l'Oferta en honor a la seva patrona. Aquesta dansa va ser recuperada ara fa trenta anys.