El problema no resideix en allò que veiem, sinó en el que queda amagat. Aplicat a l'alimentació, idò, el problema resideix en la composició dels productes que menjam.
Sota aquesta premissa, la Direcció General de Salut Pública començà a analitzar com podrien modificar els ingredients que s'utilitzen per cuinar alguns plats i fer-los més sans. La solució la trobaren, assegura el director de la investigació, Antoni Colom, en una eina que permetés al sector privat millorar la qualitat de la seva cuina.
"Detectàrem que alguns restaurants, càterings, cadenes hoteleres i similars oferien uns productes que eren, des del punt de vista de la salut, millorables", digué. Per exemple, s'hauria d'utilitzar menys greix per fer unes coques de sobrassada o manco sucre en uns postres de natilles. "La nostra intenció és ajudar els restauradors a reformular les seves receptes, de manera que puguin anar perfilant el mateix plat però amb menys ingredients perjudicials per a la salut". O sigui: llevar el greix, el sucre i el sodi.
Amb aquesta finalitat prepararen una eina tecnològica adreçada al sector privat. "Els cuiners hi poden entrar i introduir els ingredients que empren en cada recepta, com també la quantitat que hi posen de cadascun. Llavors, el sistema electrònic n'analitza la composició i li torna la resposta. Si té nivells alts de sal, de sucre o de greix, li ho adverteix", explica.
A més a més, el sistema li recomanarà la utilització d'altres ingredients en la recepta que substitueixin els dolents o que en davallin la quantitat. "Al final", precisa Antoni Colom, "es tracta de donar eines científiques a la societat civil per tal que no hagin de dependre tant de l'Administració sanitària i facin la seva via".
Ara bé, aquesta anàlisi parteix de la base que els ciutadans som cada pic més 'proactius' amb la nostra salut. Quants grams de veritat hi ha en aquesta afirmació?
Colom assegura: "És ver que 2/3 parts de la despesa sanitària es consumeixen en problemes derivats de l'obesitat". De fet, l'actual generació d'infants que van a escola (aquí i ara) estan cridats a ser "els primers que viuran menys i pitjor que els seus pares". Això no obstant, també és cert que l'entrada de pèssims hàbits alimentaris a l'Estat espanyol es remunta a la dècada dels anys 90.
I és que l'americanització dugué el menjar ràpid a les nostres ciutats, alhora que el procés 'globalitzador' estipula nous horaris i rutines laborals. "Evidentment", remarca Colom, "hi ha persones que disposen de tan poc temps lliure que no poden cuinar a ca seva tant com voldrien ni fer exercici físic, cosa que fa que no cremin l'excés calòric ingerit".
I les panades?
Fins i tot aliments de la terra, com les panades, els cocarrois, les coques i d'altres contenen un excés calòric. "No tant com les pastes industrials, però tampoc ens hi hem d'excedir", hi insisteix, ja que la dosi fa el barem.
Aquest tipus d'aliments són, precisament, susceptibles de modificar els ingredients per fer-los més saludables. "Tan sols cal estimular els fabricants perquè facin coses més bones". De fet, aquesta actuació s'emmarca en l'Estratègia Naos, per la qual Salut Pública s'afanya a millorar l'alimentació dels illencs.
L'excés de sal també mata per hipertensió
Posar massa sal als plats que hem cuinat pot resultar tan perjudicial com negar-los de sucre, ja que el sodi és el principal causant de la hipertensió, malaltia que deriva en múltiples complicacions cardiovasculars.
Antoni Colom, cap de servei de Salut Pública, explica on resideix el quid del problema: "El 75% de la sal que du un aliment, en general, es considera sal oculta". O sigui, que no és allò que el comensal fa servir per amanir el seu plat, sinó que és la sal que ja du el menjar abans d'arribar a la cuina. "La sal oculta és un problema, sobretot en els aliments pre-cuinats i tot tipus de menjar industrial que puguem comprar". És, per tant, la indústria mateixa la que la hi afegeix.
De fet, les empreses alimentàries juguen amb els marges de sal fins a trobar el punt que més agradi als clients. Això no obstant, que agradi el paladar no volo dir que sigui bo. Ans al contrari, la sal oculta d'avui és la causant de la hipertensió de l'endemà.
Ara bé, hi ha solucions. Així ho explica Colom: "Record que una empresa de salsitxes deixà d'utilitzar sal de clorur sòdic i passà a emprar-ne de clorur potàssic. El menjar era igualment salat, n'impregnava el gust, però no era tan agressiva com la sal normal".
En tot cas, la reducció del consum de sal a les Illes té un gran handicap: la tradició. No debades, la Mediterrània utilitzà la sal -històricament- per conservar aliments. Perviu, doncs, allò que es pot anomenar una memòria històrica gustativa. La recomanació, però, és aquesta: no llevar el saler de la taula, sinó comprar productes frescos sense sal adherida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.