Una embarcació pesquera arribà ahir a trenc d'alba a Cala Pi, a la costa de Llucmajor. A bord del vaixell viatjaven, almanco, 22 ciutadans procedents d'Algèria. Es tracta de la pastera amb major nombre de persones a bord que atraca a l'Arxipèlag en els darrers anys. Es calcula que assoliren la costa mallorquina prop de les 7.40 hores. Fou aleshores quan haurien sortit de l'embarcacio per nedar fins a la platja de Cala Pi, que trepitjaren passades les 8 hores. Vint minuts després, un veí de la zona alertava telefònicament la Guàrdia Civil de la presència d'aquests ciutadans.
Efectius del cos armat es desplaçaren fins a Cala Pi i hi establiren una àrea de control. Els immigrats s'haurien introduït pel torrent, seguint l'orografia natural que marca el territori. Llavors s'haurien dividit en almanco tres grups, caminant respectivament cap a Capocorb, torrent i la possessió de Betlem.
En un primer moment, detingueren quatre dels tripulants, ja que haurien entrat a l'Estat espanyol il·legalment. Al llarg del matí foren arrestats deu algerians més. Ja l'horabaixa, la Guàrdia Civil realitzà les darreres vuit detencions, en dues tandes diferents.
Possible fugida
De fet, l'embarcació amb la qual han arribat a les Illes Balears era prou gran com per haver duit tan sols els 14 immigrats amb els quals s'especulava ahir migdia. El batle de Llucmajor, Joan Jaume, així ho reconeixia: "Pensam que les mides de la pastera impliquen una major quantitat d'immigrats. Per ventura n'hi caben 15 o 16". Les detencions, finalment, s'elevaren a 22. És per això que els cossos policials no descarten encara nous arrests en les properes hores, en el cas que veritablement hagin fugit alguns dels tripulants arribats ahir. La majoria d'algerians passaren perl quarter de la Guàrdia Civil de Llucmajor. Tanmateix, ja l'horabaixa foren conduïts fins a la Prefectura Superior de la Policia Nacional, a Palma. Tots han passat el vespre a la comissaria, a l'espera que avui prestin declaració davant el jutge i passin exclusivament a disposició judicial. El seu futur immediat passa per ser expulsats de l'Arxipèlag. De fet, seran traslladats a un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), ubicat a la Península, probablement de València.
El vaixell
A Mallorca sí quedarà, en canvi, el vaixell pesquer amb el qual assoliren la costa illenca. A hores d'ara, l'embarcació es troba amarrada al Club Nàutic de l'Arenal. En l'intent de començar una nova vida a les Illes, els immigrats també haurien fet servir una llanxa pneumàtica (una zodiac) per arribar fins a la costa de Cala Pi sense aixecar les sospites del veïnat, segons s'especulava al municipi. Fonts de la Guàrdia Civil avançaren la hipòtesi que els tripulants s'haurien tirat a la mar a pocs metres de Cala Pi, ja que tots presentaven la roba banyada en el moment de la seva captura. Aquesta seria la segona tàctica per evitar deixar rastre material de la seva aparició. La Guàrdia Civil informa que els 22 ciutadans detinguts són homes i majors d'edat. El seu estat de salut no semblava greu.
15 casos a Balears des de 2006
Tot i que és impossible conèixer exactament quantes pasteres han arribat a les Illes Balears, sí se sap que en els darrers tres anys s'han neutralitzat unes 15 embarcacions. La darrera arribada data del 29 de juny, quan una embarcació aparegué al litoral mallorquí. Tanmateix, tan sols una persona fou detinguda després d'entregar-se voluntàriament a la Policia. La peculiaritat d'aquesta embarcació és que hauria traslladat gent més adulta que la mitjana habitual. A principi d'any (19 de gener) també es detectà una petita barca a 75 milles del sud de Mallorca. El vaixell anava a la deriva amb tres ciutadans algerians a bord. Un helicòpter del Servei de Recerca i Rescat (SAR) els dugué a terra ferma per passar després a disposició judicial.
La següent aparició d'una pastera succeí el 9 de novembre, quan la Guàrdia Civil la interceptà aturada a Cabrera. Onze immigrants componien la dramàtica tripulació, la qual es trobava molt desorientada. A més a més, la seva troballa fou un acte fortuït, produït en el transcurs d'una maniobra habitual de la Benemèrita. Això no obstant, ens hem de remuntar fins al 16 de gener de 2008 per trobar el primer menor d'edat que arribà en pastera a Mallorca. La seva edat, fixada en 16 anys, li evità la condemna de ser expulsat. I és que els drets dels menors prevalen sobre l'expulsió. Finalment, al juliol de 2006, arribaren 14 persones immigrades més a bord d'una embarcació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Apàtrida; pel que veig, i em pareix bé, ets com jo un esperit de contradicció. Supos que tú a ca teva fas foc de llenya i no tomes cap ametler. El món no és com el volem i la meva recepta a Mallorca i sobre tot a la Part Forana, d'on som jo, sempre ha anat bé. Per res voldria tenir que esbucar el que s'ha fet ja que no tindrien on tirar-ho i alguns quedarien al serè i llevor també ens queixariem. M'estim´mñes tenir als meus amics contents que no a uns desconeguts als que no he cridat. És dur emperò ...... No tots som ni hem estat especuladors, ni rics, ni grans propietaris, etc... vivim del nostre sou, no públic, i passam pena per arribar a final de mes. T'assegur que les meves preocupacions i les de molts de balears no són els inmigrants. Em sap greu emperò a ca nostra no m'hi duien res. Aixó de clar t'ho dic. Una abraçada.
Joan Palerm, per entendre "el dia a dia" i els seus efectes cal cercar i analitzar les causes. Si només ens quedem amb els efectes de que arriba molta de gent desesperada sense intentar coneixer les causes no arreglem res. La teva recepta sembla ser que ens hem de preocupar de nosaltres i la resta ja s'arreglarà. Aquesta egoista visió podria funcionar a la pràctica fa 40 anys. Però la reaitat és que ja formem part d'un mon globalitzat i que continuarà arrbant gent tant si volem com si no. La solució és que aquests habitants del planeta puguin viure en unes condicions dignes que no els obliguin a partir. I per aconseguir aixó cal començar a replantejar-se un model económic diferent en aquest que depreda els territoris d'uns per que altres hi puguin viure bé. El gas que consumeixes a ca teva te, amb moltes probabilitats, origen argelià. Si els argelins rebesin alguna part d'aquest benefici, per exemple, no és veurien obligats a agafar una pastera i creuar el Mediterrani jugant-se la vida.
Apàtrida i altres; la teoria és molt guapa emperò el dia a dia no concorda amb el vosaltres predicau. Ni vosaltres ni jo arreglarem tot el que esteim tractant i hem de mirar perque els que tenim més a prop tinguin satisfetes les seves necessitats,les nostres condicions de vida, a a partir d'aquí es pot xerrar d'arreglar la via als que estan més lluny.
Joan Palerm, tu parles de lleis, jo parlo de condicions de vida. Ja en pots fer de lleis i posar "portes" a la mar. L'esser humà sempre ha emigrat i s'ha desplaçat pel món quan ho ha necessitat. I el mallorquí no ha estat cap excepció. Si aixó és ser un "Kumbaià" i un "progre" doncs fes-to mirar. El que s'ha de fer és deixar de depredar a les seves terres i ajudar a que tenguin allà les condicions de vida dignes perque veurer-se obligats a abandonar ca seva. A ningú li agrada deixar la seva familia i la seva terra i fer un viatge perillós ple d'incerteses per acabar fent feina explotat per quatre duros i aguantant, a més, a més, el rebuig d'una societat diferenta i poruga que només mira el seu melic.
Avui en dia hi ha unes lleis, ja siguin internacionals o de cada pais i si no permeten inmigrants il·legals idò no hi ha d'haver inmigrants il·legals. Les lleis estan per complir-se, tots. La memòria també ens dur s rcordar que els espanols anaven a l'extranger fora contractes i als paissos àrabs no et compt. Apàtrida, tú deus esser un dels del Pacte de "Progres" perque estas a favor dels "Kumbaias" que pagan entre tots i no ens donen cap benefici. El que s'ha de fer és ajudar als d'aquí i deixar-se de tonteries.
Ja és ben hora de que tothom digui el que pensa inclosos els polítics.Escoltau ses converses de sa gent a l carrer,a les botigues,no pot ser mai que això acabi bé.I no me faceu ganes de riure amb lo de "dret fonamental a s'inmigració",hipòcrites.
Quina memòria més curta que tenen alguns. No fa gaire (en termes histórics) eren els mallorquins els que feien aquesta ruta a l'inversa fugint de la fam i de l'axfisia polìtica de la posguerra mallorquina. I ho feren amb pasteres de les que feien el contraban. La colònia mallorquina a Algèria va ser nombrosa. Ja ho dic, alguns tenen la Memòria molt curta.....i l'ignorància molt grossa
Para que nos gastamos dinero en radares? si igualmente cuando llegan a Tenerife, Cádiz, etc... nuestro Gobierno se ofrece a acogerlos. Con estos radares de "última generación" más de uno habrá chupado del bote. Tenemos una ley de inmigración que favorece que no pare de venir gente.
A Anticapitalista. Aquests algerins expulsaren a treballadors murcians, andalusos, sicilians. Si haguessin respectat els drets dels altres ara no vendrien amb pasteres. Els musulmans no tenen llibertat de cap casta i manco de circulació, ni les volen, per això són musulmans. Totes ses teves teories ès perque vius dins uns món cristià i occidental, lo que se diu primer món, fora d'aquest món no tenen sentit, series un "alien".
ON SON ELS RADARS DEL SENYOR SOCIES?