“Descansa tranquil, si són roses floriran”

Alguns batles de la comarca també hi feren acte de presència. Cal tenir en compte que molts dels assassinats a Son Coletes hi foren duits des d’altres pobles. Antoni Pastor, el primer edil de Manacor, hi assistí per segona vegada i l’hi acompanyaren el de Son Servera, Josep Barrientos; el de Vilafranca, Jaume Sansó, i el de Petra, Joan Font. El conseller insular d’Interior, Joan Lladó, i el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, també hi anaren.

El mural, més aprop

Una de les reivindicacions del comitè de Son Coletes és la instal·lació al cementeri actual del mural dissenyat per Jaume Ramis i elaborat per Andreu Pasqual Frau. Una reclamació que podria fructificar ben aviat. El primer edil de Manacor, Antoni Pastor, s’ha posat en contacte amb els representants del comitè esmentat per organitzar una reunió. Una reunió en la qual es plantejarà el trasllat del mural des de Calvià, on està instal·lat, a Manacor. A més, el contacte amb el batle podria ser la primera passa per convertir l’homenatge en un acte institucional, a fi que, per primera vegada en la història, l’Ajuntament de Manacor "honori i recordi els qui durant setanta anys no han gaudit més que del reconeixement silenciós dels seus familiars", en paraules de Maria Coloma Gelabert, que llegí el manifest d’enguany.

Un escrit contundent que feia referència a la corrupció política com "la mostra clara d’una democràcia malsana" i que ha dibuixat un panorama no tan allunyat "de la Mallorca d’abans de la República". Tot per deixar clar que tots els qui ahir anaren a Son Coletes hi eren "per recordar els nostres morts, demanar-ne un reconeixement i reivindicar-ne les idees. Els valors. Les roses de Joan".