El Davallament de Pollença fou senzill i majestuós

El Davallament de Pollença és sens dubte un dels més solemnes i admirats de la nit del Divendres Sant. La delicadesa i la bellesa de la talla del Sant Crist, l’espectacularitat de l’espai on es realitza i el descens pels 365 escalons fins a l’església de Nostra Senyora dels Àngels fan de la processó del Divendres Sant pollencina un punt de trobada de devots i turistes.

Una hora abans d’iniciar-se el Davallament, ja resulta impossible trobar lloc per aparcar al poble. L’assistència és tan gran que des del 2005 l’Ajuntament instal·la una pantalla gegant a l’escalinata perquè tots aquells que no poden trobar un lloc preferent a l’esplanada puguin viure els detalls de l’ancestral ritual. La polèmica generada fa ara deu anys, quan la confraria de les Capes va impedir que la llavors batlessa, Francisca Ramon (avui tinent de batle), en vestís la tradicional indumentària com abans ho havien fet altres representants polítics, no va fer res més que augmentar encara més la presència de públic.

Aliens a la mirada dels forans, els pollencins viuen amb una emoció indescriptible tot el procés. Els romans vigilen als peus de la creu, dèbilment il·luminats per la llum de les torxes, amb la capella del Calvari com a teló de fons. Emotiu és també el ritual que se segueix per abaixar el Crist, un impossible joc de gases i nusos només apte per als que han crescut amb el Davallament com a part de les seves arrels. Amb la talla ja al peu de la creu, preparada per al descens, comença la processó mentre el cor entona el cerimoniós Miserere Crist Deus.