Els darrers corders

En una petita fàbrica familiar de Manacor es mantenen vius els secrets d'un ofici en vies d'extinció. Amb màquines i eines d'altres temps, s'hi fabriquen les úniques cordes de pesca que es fan a les Balears

Joan SitgesManacor26/12/08 0:00

Hi va haver un temps en què de les mans del corders depenien les vides dels mariners, les seves captures i els seus vaixells. Un temps llunyà que encara perdura en la feina dels darrers artesans corders de la Mediterrània. En una petita fàbrica de Manacor es guarden els secrets i les eines d’un ofici que perdura, malgrat les adversitats del lliure mercat i de la competència de noves fibres i indústries.

Setanta anys

Fa trenta-tres anys que Joan Llodrà treballa a la Cordelería Montserrat, la fàbrica que el seu sogre va fundar "fa devers setanta anys". Joan recorda que "la manera de fer feina no ha canviat gaire. L’any 1981 a causa d’un incendi vàrem haver de canviar les màquines, però a part d’això continuam fent el mateix que feia el meu sogre". De fet, les mans dels corders d’aquest petit taller encara són fonamentals per detectar la tensió justa dels cordons trenats "o corxats, que és la paraula que nosaltres empram per dir que la corda està feta", explica Joan.

Futur incert

El que sí ha canviat, però, és la manera d’envestir la feina a la fàbrica. "Ara només fabricam per encàrrec, quan els pescadors ens encomanen cordes que nosaltres fabricam en poques hores i les hi duim", assegura Joan Llodrà. I és que a mesura que es redueix la flota pesquera de les Balears, minva la feina d’aquests darrers corders de marina. "Pensa que quan vaig començar a fer feina aquí, a Cala Rajada, hi havia onze barques del bou i ara només en queden dues que continuïn pescant".

Tot i que la majoria de patrons prefereixen pescar amb cordes fetes a base de fibres sintètiques, a la fàbrica que dirigeix Joan Llodrà encara fan "alguna corda d’espart, que s’enfonsa més que les de plàstic i va millor per a les xarxes d’arrossegament". Tot i això, a la Cordelería Montserrat es corxen cordes de niló, plàstic i propilens, "a més de les d’espart, pita, ràfia i cànem". Unes cordes que encara utilitzen alguns patrons de Cala Figuera, el port de Sóller i Cala Rajada, a Mallorca; Sant Antoni, a Eivissa; i Fornells, a Menorca. Uns pescadors que són fidels a la manera de fer dels corders de marina que alçaren les veles i atracaren al port les barques dels descobridors, els secrets de la nostra mar.