«Seixanta anys. Sabeu que ho és de bo de dir! Idò seixanta anys fa que visc a la finca de damunt la botiga de Can Xe. L'any 1947 vaig arribar a Mallorca i, de llavors ençà, no me n'he mogut, de la Gerreria», s'exclama Caridad Martín Benedicto (Cartagena, Múrcia, 1928) quan manca un mes perquè s'acabi el termini que la promotora Gerencia Inmobiliaria Balear SL dóna als llogaters dels dotze habitatges d'aquesta finca del carrer de l'Hostal d'en Bauló per convertir-la en un munt de runa.
«Dins aquestes quatre parets hi he vist la vida i hi he vist la mort. Ma mare i jo arribàrem d'Alacant. Havíem fugit de Múrcia perquè no teníem feina», comenta Caridad, que forma part d'aquella primera onada d'immigrants peninsulars que arribaren a Mallorca durant la postguerra. «De tot d'una, visquérem al segon pis. Al primer, però, hi vivia Miquel Pascual Pujol. Me'n vaig enamorar tota i al cap de poc temps m'hi vaig casar. Aquí varen néixer els meus fills i s'hi moriren el meu home i ma mare. Si m'engeguen d'aquest pis, on he d'anar? A Son Cladera, a un pis de pel Rafal? El que jo tenc clar és que si em donen un pis vull que sigui en aquest barri. Abans m'estimaria més tirar-me del balcó per avall que anar-me'n de la Gerreria», explica qui paga un lloguer de vint euros cada mes.
Segons Caridad, la promotora no s'ha posat en contacte amb els llogaters i tot allò que saben és per mitjà de rumors. «La quinzena de veïns que vivim aquí -explica la llogatera- ens pensam que ens donaran devers 6.000 o 7.000 euros. Però no hi ha res de segur. L'Ajuntament, de moment, tampoc no ens ha dit res. No sabem on anirem quan arribi el dia. Sabeu què us en sé dir? Que si un dia trobàs Pep Garau, l'antic propietari, pel carrer, el rapinyaria. Va vendre la finca sense dir-nos res».
Hi ha la casualitat que Gerencia Inmobiliaria Balear SL és la mateixa promotora que, amb el nom de Nou Estel, està a punt d'enllestir el complex habitatges de devora els jutjats. Per tant, la substitució de la població no es restringeix a aquells carrers, sinó que també afecta tota l'àrea dels voltants.
Des del terrat de la finca, on José Berlanga Berlanga (Màlaga, 1933) estén la roba, es poden veure les grues de la promoció Nou Estel. D'allà estant es veu com les dues finques veïnades, a banda i banda, tenen el sostre passat per ull. «He sentit a dir que aquestes dues finques les han venudes fa poc», explica aquest pintor de parets jubilat que cobra una pensió de cinc-cents euros i en paga vuitanta de lloguer. Tot sembla apuntar que al solar que quedi buit s'hi construiran apartaments nous.
«Xe! Que farà aquesta genteta d'aquí dalt? Jo tenc un local just aquí davant on canviar la botiga. Ells, però, no tenen res. És que Aina Calvo no hi pensa?», s'exclama Maria Aznar Gibert (Palma, 1948) amb la mateixa interjecció que solia emprar son pare, un republicà d'Alcoi establert a Palma el 1940 i que obrí una botiga de queviures a l'hostal d'en Bauló.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.