Mateu Juan Ferrer Aleix (Manacor, 1967) és el baciner i el president del Patronat de Sant Antoni. Fill de dimoni petit i baciner, continua amb la tradició familiar de mantenir i tenir cura de la festa més sentida a Manacor.
- D'on vos ve poder ésser la figura del baciner?
-Em ve de família. Mon pare va fer de dimoni petit i amb els anys, sense cercar-ho, li proposaren ser el baciner de la festa de Sant Antoni en substitució d'Andreu Serra. El Patronat ho encomanà a mon pare. Jo, a 14 anys, vaig començar de dimoni petit també. Era el 1983, l'any de la primera dimoniada amb cinc dimonis. Vénc de família santantoniera perquè, fins i tot el dimoni gros, en Toni Puigserver Puig, és un cosí meu.
-Quina és la vostra tasca?
-El baciner és qui controla que tot estigui en ordre. Tenc cura de la roba, de les carotes... De fet se'n cuida ma mare que ho guarda tot l'any. Ella ho té tot preparat. També la meva funció és dirigir un poc la volta i anar controlant el rellotge perquè la volta és llarga. Volem fer cas a tothom i pensa que anam a peu, a més de tenir dos dits de front per aquells que no en tenen...
-Quin és el moment més emotiu?
-Per mi, el moment de sortir de cas Baciner. És el més important. Deu minuts abans de la sortida, quan els dimonis s'acaben de vestir i amb tanta de gent al carrer, estic molt emocionat. Després, el darrer ball a la Bassa també és molt emotiu... m'escarrufa. A Completes, ara, també hi va molta de gent. Enguany s'obriran les portes de l'església perquè pugui sortir la gent. No he estat mai a Completes quan es canten els Goigs de Sant Antoni perquè és quan sopam, però he vist imatges que posen el pèl de gallina.
-La festa té els seus perills, no?
-Ja vàrem haver de llevar el camió perquè era perillós. Al primer ball davant l'Ajuntament i també amb el balcó hem d'anar vius, no tothom hi pot pujar. No hi cabem tots. I un altre tema és el primer fogueró que s'ha convertit en un boom.
-Falta més respecte?
-Hi ha estones que la gent hauria de tenir un poc més de coneixement...
