«Han passat tres mesos des que desaparegué la meva meva mare i només en tenim una certesa: que fou assassinada. I també estam convençuts de qui va ser. Tanmateix, ens preguntam Qui l'està cercant ara?». Miquel i Catalina Serra, els fills de Margalida Bestard, no només han perdut l'esperança, també la paciència. Quan es compleixen 92 dies des que la propietària d'una sèrie de pisos de l'Arenal va desaparèixer al carrer Marineta la seva família critica durament «la burocràcia, la paperassa i les lleis que sembla que emparen més els delinqüents que les víctimes».
Per Miquel, està clar que «si fos una taca de combustible a la badia tindríem l'Exèrcit i voluntaris cercant. En canvi, es tracta de la meva mare, una dona mallorquina i d'edat avançada, que gairebé amb tota seguretat ha estat assassinada, i ara ningú no la cerca. No és normal».
Catalina és de la seva mateixa opinió: «La mort de la meva mare l'hem assumida, però som cristians i volem enterrar el seu cos. I només ens trobam amb obstacles, és desesperant perquè parlam d'una persona desapareguda, no d'un ca».
La dona va explicar que esperen per al cas l'anàlisi d'unes proves que poden ser vitals «i ens han dit que som en una llista d'espera, perquè hi ha un laboratori central i hi ha molts casos davant del nostre». Miquel afegeix: «Està clar que no és com a les pel·lícules de CSI». Els familiars de la veïna de Pòrtol suporten aquestes setmanes com poden. «Ens donam suport mútuament i sabem que la meva mare és al cel, però la nostra màxima prioritat és donar-li sepultura».
Sobre Antonio S., el principal sospitós del crim, la família Bestard en no té dubtes. «Quan veus com reacciona una persona t'obre els ulls sobre moltes coses. Ell em deia: 'Heu de contractar un detectiu, que la Policia coixeja molt', però mai no em va dir: 'jo no he estat'.
