Mallorquina d'origen irlandès, la gerent del COFUC, Cathy Sweeney, és llicenciada en Filologia Hispànica i ha estat la secretària de la Comissió de Formació de la UIB. Es presentà a les eleccions a proposta d'Esquerra dins la candidatura del Bloc per Palma. Sweeney vol que el Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura torni a fer campanyes per potenciar l'ús social del català i crida els catalanoparlants a no girar la llengua quan parlin amb un estrany.
-Què fa el Cofuc?
-Té quatre eixos d'actuació: la formació lingüística no reglada; el foment de l'ús social de la llengua; publicacions relacionades amb aquests objectius; i la projecció exterior de la cultura fora de Balears i entre illes.
-Com heu trobat el Cofuc després de quatre anys de PP?
-El Cofuc, sortosament, té un equip excel·lent de treballadors i durant els quatre anys s'han fet moltes coses, com donar resposta a la formació lingüística a través dels centres i punts d'autoaprenentatge; el programa d'ensenyament de llengua catalana per internet; els cursos; ha donat assessorament lingüístic a IB3; ha fet publicacions i ha fomentat la cultura amb línies d'ajut...
-Per tant, ha funcionat?
-En el que ha quedat coix, i és en el que jo vull incidir, és en la dinamització, a fer campanyes per fomentar una major presència de la llengua catalana socialment.
-La projecció exterior de la cultura correspon al Cofuc. Però també a l'Institut d'Estudis Baleàrics i a la Direcció general de Cultura. I ara es pretén reingressar a l'Institut Ramon Llull. No són massa per fer el mateix?
-No necessàriament. Hem començat a reunir-nos amb la Direcció General de Cultura, la de Política Lingüística i l'Institut d'Estudis Baleàrics per coordinar la promoció exterior, perquè hi pot haver àmbits on és millor que actuï un i altres on és necessària la cooperació.
-L'entrada al Ramon Llull suposarà que algun dels altres instruments perdi pes?
-També és possible que es comparteixin les competències.
-Molts coneixen la llengua pròpia i no l'empren. Què es pot fer per fomentar-ne l'ús?
-Hem de crear més àmbits d'ús de la llengua. Però jo voldria fer una crida als catalanoparlants a utilitzar la llengua en tots els àmbits i, sobretot, a no canviar de llengua, perquè és molt negatiu per la cohesió social i per la bona salut del català. Hi ha gent que encara pensa que és de bona educació canviar de llengua. Jo crec tot el contrari: dirigir-se en català a un nouvingut és de bona educació, perquè suposa obrir-li les portes al patrimoni cultural i lingüístic.
-La llengua d'IB3 ha de ser el català estàndard?
-Hi ha diversos registres lingüístics. El model de llengua d'un registre formal com és un informatiu ha de ser distint del model de llengua col·loquial que hi pot haver en un programa d'entreteniment.
-L'aposta del PP per les modalitats amagava un intent de trencar la unitat de la llengua?
-Crec que sí. Molta gent que defensa les modalitats ho fa en castellà. El PP té una idea equivocada de les modalitats. Totes les llengües tenen diferents registres, variants i això forma part de la llengua. La defensa, foment, promoció i protecció de la llengua i de la seva unitat garanteix les modalitats. Intentar protegir les modalitats sense protegir la llengua sencera no té ni cap ni peus.
-Per què trigaren tant a nomenar-la?
-El Consorci inclou representants del Govern, la UIB i els consells. Havia canviat la composició de totes les institucions i s'havia de designar abans els nous membres.
-No fou per discrepàncies entre el Bloc i el PSIB?
-Només em consta el tema de la renovació dels càrrecs.
