Francina lloa i defensa el federalisme

Federalisme que comparà amb el regne privatiu que fou Mallorca a partir d'aquell 12 de setembre de 1276 que ara justifica la Diada.«La principal reivindicació del Consell», assegurà la presidenta, és la de disposar d'un finançament suficient per «contribuir de manera decisiva al benestar del poble», i si el Consell ha de ser el Govern de Mallorca, «ha de rebre competències amb una dotació econòmica estable». Per això, segons ella, el futur de la institució depèn del desenvolupament de l'Estatut, que dóna a Mallorca «més poder que mai».

La responsable destacà els «esforços individuals i col·lectius» que han permès que Mallorca sobrevisqués com a poble a tres segles de «pressió centralista», amb «institucions dedicades a la tasca de demolició sistemàtica de la nostra personalitat històrica». El «drama» de Mallorca és "continuà" que mentre que a Europa es difonien les cultures i llengües pròpies, aquí es perseguien. Ara, assegurà, «per construir el país hem de tenir en compte tots els factors». Per això defensà que, davant el perill de centrar-ho tot en la «identitat històrica», cal obrir l'objectiu i abordar el concepte d'«identitat integral de Mallorca», que englobaria la identitat històrica, però també la que s'ha creat amb l'arribada de nouvinguts, amb el turisme i la urbanització.

«Plantejar la 'identitat de Mallorca' des d'una actitud recelosa i defensiva té assegurat el fracàs. Convé recordar la vella dita: 'Els qui s'amaguen darrere la murada són derrotats'. El que hem de fer és tomar la murada i posar en marxa polítiques actives d'integració dels nous mallorquins».La presidenta féu una crida a la participació activa en la creació d'una societat civil que, amb les institucions, faci avançar el país i permeti abordar el «desafiament» més fort per Mallorca»: «créixer d'una manera harmònica, ordenada i sostenible».Armengol acabà amb una crida a la «confiança» i deixà clar que «la modernitat és un equilibri entre protecció i construcció» i «créixer vol dir tenir una societat on l'increment de riquesa signifiqui automàticament una millora de les condicions de vida».