Poques vegades la proclamació d'un president del Parlament havia despertat tanta expectació com ahir. No s'elegia un càrrec tantes vegades formal i destinat a garantir el bon funcionament de la Cambra. Ahir, amb Maria Antònia Munar es nomenava un poder equilibrador, autèntic eix de la balança de la política balear. Per això fou escoltada amb tanta d'atenció quan afirmà que «seré la presidenta de tots». Després de quatre anys de majoria absoluta del PP i de praxis política dels conservadors absolutament retuda als designis del líder indiscutit Jaume Matas, de cop es trobaren davant un Parlament plural que elegirà un president del Govern, Francesc Antich, que governarà mitjançant una coalició de partits.
Per això era tan important la presència de Munar a la presidència del Parlament. A la Cambra, als passadissos plens de gent, davant les càmeres dels circuits interiors de televisió, hi havia set de poder equilibrador, conscient tothom que el pacte de centreesquerra només està embastat. El sentiment de frustració del PP quedà definit amb una frase de Rosa Estaràs, encara vicepresidenta del Govern en funcions: «UM va dir que no volia cap presidència d'institució però a la primera que trien presidenta és a ella». Aquesta ressentida frase era la prova més fefaent del que acaba d'adquirir el Parlament, destinat a ser l'autèntic poder equilibrador i centrat de la dinàmica política illenca.
I mentrestant, l'encara president en funcions semblava un autista capficat en un expedient sense aparentment atendre ni els seus, ni els que tenia davant, ni el nombrós públic que l'estava observant. Adesiara la seva vena d'escó, Rosa Estaràs, li parlava, probablement per cortesia. Ell responia amb algunes frase curtes i es tornava a ficar en els papers amb el bolígraf a la mà. Mentrestant, l'expectació era enorme. Els dirigents uninionistes, diputats electes o no, feren costat a la nova presidenta del Parlament, començant per un Miquel Nadal cada cop més satisfet des que ha comprovat que les relacions amb Aina Calvo milloren cada dia. La batlessa de Palma va seure devora el delegat del Govern, Ramon Socias, conscients que el progressisme ha tornat a agafar les regnes de la governabilitat. També hi acudiren històrics del PP, com Joan Verger, president de l'Autoritat Portuària, que assegurà que no pensa repetir en el càrrec «encara que m'ho demanin els que ara comanden. Ja vaig pels 63 anys i és hora de descansar una mica». Altres membres del PP, amb la boca petita, no acabaven d'entendre com Pere Rotger havia acceptat ser vicepresident de la Cambra a les ordres de Munar. «Si aspira a liderar el partit no s'ha situat al lloc més adient».
