El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, considerà ahir un «esdeveniment històric la presència normalitzada al panorama polític balear d'una força independentista i sobiranista» com la seva, que no accedia a les institucions des de la Segona República. Esquerra, ja sigui directament, en coalició o amb candidatures associades, ha obtingut vuit regidors a Mallorca i un a Eivissa, i una diputada, Esperança Marí, a través d'Eivissa pel Canvi. El dirigent republicà advertí que l'entrada d'Esquerra als ajuntaments entronca amb la tradició republicana mallorquina i brindà aquests resultats electorals a l'històric republicà Josep Pons Bestard, darrerament desaparegut i representant d'un «republicanisme latent» que ara torna a les institucions.

Esperança Marí recordà que a Sant Josep, a Eivissa, Esquerra permetrà que l'Ajuntament torni a ser progressista i no ho era des que assassinaren el batle republicà. A més de Sant Josep, els republicans obtenen representació a Manacor, Felanitx, Binisssalem, Artà, Son Servera, Sineu, Bunyola i Sóller. Carod defensà la «responsabilitat» del seu partit integrant-se en candidatures unitàries com la del Bloc o la d'Eivissa pel Canvi i reivindicà que ha estat la suma dels vots d'Esquerra la que ha permès que el PP perdés la majoria absoluta. Carod recordà que Esquerra i Unió Mallorquina han estat socis a les europees i, per tant, «no hauria de ser tan difícil arribar a acords». El president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, fou més contundent a l'hora de demanar a UM que si vol ser la «casa comuna del mallorquinisme polític» ha de tenir «sentit comú i sentit de país» i ha de pactar amb l'esquerra perque, segons el republicà, en les qüestions de país té més coincidències amb ells, el Bloc o Eivissa pel Canvi que amb el PP.