«Fou un metge avançat que treballà a favor de les classes més pobres»

Avui fa 70 anys de l'afusellament d'Emili Darder per tropes franquistes

Laura MorralPalma24/02/07 0:00

Conten els estudiosos de la figura de l'intel·lectual i polític republicà Emili Darder, que fou un metge «precoç». Un metge precoç i avançat a l'època, un metge postmodern que conjugà el saber de les ciències de la naturalesa amb les ciències socials. Amb tan sols 19 anys, ja es llicencià en Medicina a la Universitat de València. Era cap a l'any 1915. Avui es compleixen setanta anys del seu afusellament a mans del bàndol franquista, que l'assassinà per defensar una ideologia sempre a favor de la democràcia. L'interès i l'afany per la medicina li devia venir de son pare, Tomàs Darder, metge molt conegut i estimat per la ciutadania. Conten també els experts que, a causa de la seva joventut, va ser necessària una dispensa especial perquè no tenia l'edat reglamentària per poder exercir de metge. El seu mateix pare fou qui li concedí el permís. El catedràtic d'Història de la Ciència de la UIB, Francesc Bujosa, explica que després de llicenciar-se a València es traslladà a Madrid per ampliar-hi els seus estudis amb un doctorat. Allà tingué l'ocasió d'especialitzar-se de la mà del doctor Nicolás Achucaro, deixeble del prestigiós doctor Ramon y Cajal.

Pocs anys després, va estar destinat, prèvia oposició, a Alacant i posteriorment permutà aquesta plaça per retornar a la seva terra, Palma. Bujosa detalla que com a metge analista treballà «magníficament» a l'Institut d'Higiene de Ciutat. I és que Darder, vist pel catedràtic Bujosa, tingué un gran interès sempre per les malalties infeccioses. Aquesta faceta, la descobrí a París, una vegada acabà el doctorat a Madrid, on treballà aquesta branca de la medicina, sota les ordres de Mauricio Rubinstein i Christian Zoeller. A Mallorca Emili Darder muntà un laboratori d'anàlisis i investigacions a casa seva , al carrer d'Antoni Planes i participà en nombrosos congressos i reunions pròpies de l'especialitat. Com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma i de Barcelona féu una gran tasca divulgadora. Precisament, els seus coneixements de caràcter científic i cultural el conduïren a la política. Segons Bujosa, «Darder sempre intentava que els seus ideals, a favor del benestar de les classes treballadores i més pobres, es veiessin reflectits en la seva professió». D'aquí ve precisament el seu afany per curar malalties de la classe menys afavorida, el seu interès per la higiene social i les malaties epidemiològiques. Bujosa conta que, com a polític, Darder pretenia tenir eines per dur a l'acció aquests ideals socials a favor de la justícia i de la democràcia.

Aprofitant el 70è aniversari del seu afusellament, els partits polítics d'esquerres retran homenatge a qui va ser batle de Ciutat per Esquerra Republicana fins a l'alçament militar de 1936. Avui ho farà el PSM i demà ERC amb un acte a la mateixa paret on va ser executat. A banda d'això, l'OCB posa en funcionament una pàgina web de la seva figura per donar a conèixer la trajectòria de destacades personalitats de les Illes.