Si l'empresa del britànic Bateman per dessecar l'Albufera de Mallorca no hagués fracassat a mitjan segle XIX, avui no podríem parlar de la multitud d'ecosistemes que habiten aquest parc natural. Un dels animals que hi destaquen per la seva bellesa, si bé no és autòcton, és el cavall de la Camarga. D'ençà del 1991, una guarda d'aquests cavalls, que viuen en un règim de semisalvatgisme a les extenses tanques de s'Albufera, fan d'element controlador de diverses espècies vegetals com és el canyet.
La Camarga és una zona humida que es troba a la Provença, al sud de l'Estat francès. És d'on són originaris aquests animals, on s'agrupen en guardes molt nombroses i hi viuen en llibertat. «No sé com s'ho fan per sobreviure durant l'hivern -comenta Miquel Cantallops, tècnic ramader del parc natural-, quan el canyet és totalment sec i s'Albufera quasi no ofereix menjar. La qüestió és que sobreviuen i nosaltres no els donam cap suplement alimentari». I és que les condicions de s'Albufera són molt semblants a les de la zona humida de la Camarga. Per això, els cavalls s'hi han adaptat tan bé.
«Quan s'Albufera es declarà parc natural, el 1988 -explica Miquel-, hi havia molta de feina per fer. El canyet havia envaït moltes de zones del parc i era necessari reduir-ne l'extensió, per així afavorir la multitud d'ecosistemes». Durant els primers anys de la dècada dels noranta, la guarda de cavalls era d'entre 25 i 30 animals. «Era necessari que desbrossassin diferents tanques del parc -prossegueix Miquel- perquè així hi apareguessin altres aus que fins llavors hi tenien poca presència». Ara la cosa ha canviat i els cavalls ja han fet la feina grossa. Actualment, la direcció del parc vol reduir-ne la població fins a tenir-ne una guarda permanent d'una dotzena d'animals. És per això que la Conselleria de Medi Ambient n'ha tret a subhasta dues egües per qui hi estigui interessat.
«L'altre element equilibrador del parc -diu el jove tècnic- són les vaques autòctones. El que passa és que les vaques són més triades. Els cavalls s'ho mengen tot, elles no». Per aquest motiu, a l'hivern la guarda de vaques i bous és traslladada al parc natural de Llevant i a un coster a prop del puig de Sant Martí d'Alcúdia, on les pastures són abundants. La bona salut d'aquest espai natural està consolidada. Així i tot, no deixa de semblar paradoxal el fet que els cavalls pasturin amb el teló de fons que suposen els grans hotels de les platges de Muro i els de Can Picafort i la fumera, sempre constant, de la xemeneia del Murterar de la central elèctrica de Gesa.
Malgrat tot, hi ha factors externs que poden posar en perill els ecosistemes. Aquest és el cas de les espècies invasores que hi han estat amollades. Una d'elles és la cèlebre tortuga de Florida, aquella que els infants solen tenir per mascota i que quan es compra no passa d'uns quants centímetres. Doncs aquesta casta de tortugues d'aigua està desplaçant les autòctones, fins al punt que en alguns canals del parc ja l'ha substituïda. «El problema més gran del parc és, però -segons Miquel Cantallops-, l'aparició de les carpes a les seves aigües». Aquests peixos mai no havien habitat a s'Albufera. Són molt perjudicials, perquè s'alimenten de les restes vegetals dipositades al fons dels estanys. Això fa que condicionin molt la vegetació, cosa que pot posar en perill la resta d'ecosistemes. «Si no hi ha les espècies vegetals adequades a l'aigua, tot ens fluixeja. L'aigua és el que dóna sentit al parc», assegura Miquel.
Mentrestant, els cavalls de la Camarga fan la seva feina: menjar canyet i pasturar a lloure. El fet que siguin semisalvatges no ha provocat que deixassin de ser ximples. Quan noten la presència humana, s'hi acosten i acoten el cap.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.