Més de 20 polígons s'han creat o ampliat des de 1999 a Mallorca

En concret, s'han creat o ampliat polígons en municipis com Artà, Manacor, Felanitx, Santanyí, Santa Margalida, Muro, Alcúdia, Pollença, Inca, Lloseta, Consell, Binissalem, Santa Maria, Santa Eugènia, Llucmajor, Montuïri, Vilafranca, sa Pobla, Palma i Bunyola, entre altres.

Segons l'entitat ecologista, la creació o ampliació d'aquests polígons ha permès que, en poc temps, s'ocupassin centenars d'hectàrees per a usos industrials o comercials. «Aquests polígons provoquen impactes ambientals i paisatgístics de tot tipus», apunta el GOB en l'informe Fotografia de la destrucció més gran mai patida per l'illa de Mallorca, en què fa balanç de la política territorial i urbanística del pacte PP-UM.

Els conservacionistes adverteixen que la proliferació de polígons implica una transformació «radical» de les àrees rurals on s'ubiquen, un elevat consum del territori i una evident «desfiguració» paisatgística.

Però, segons l'entitat, no només provoquen un impacte territorial, sinó que a més comporten un seguit de canvis en els usos prevists. Així, amb l'excusa de concentrar les indústries i els tallers dins els nuclis urbans, aquests polígons s'acaben sobredimensionant. A la llarga, no només recol·loquen aquestes indústries i tallers locals, sinó que acaben atraient indústries noves, comerços i, fins i tot, centres d'oci.

Pel president del GOB, Macià Blázquez, aquesta circumstància s'explicaria per les poques restriccions que s'han posat al creixement del sòl urbanitzable per a usos industrials i comercials, en comparació a les que tenen els usos turístics i residencials. «El problema és que el sòl industrial s'ha convertit en un colador» i sota aquest epígraf s'instal·len comerços, serveis o centres d'oci que habitualment sempre s'havien ubicat en sòls d'usos urbans.