El president del Govern haurà de contestar en cada ple del Parlament les preguntes específiques de l'oposició. Així ho acordaren dimarts passat el PP i el PSOE com a contrapartida al suport que els socialistes acabaren donant a la reforma de l'Estatut d'Autonomia.

Segons aquest acord, que ara haurà de ser pres per la Mesa del Parlament, en cada ple es fixarà un torn de preguntes de l'oposició al president del Govern, al marge de les que ja s'estableixen per a qualsevol membre de l'Executiu. Com a mínim, segons els socialistes, s'haurà de permetre una pregunta per cada portaveu dels grups de l'oposició.

Al marge d'aquesta novetat, el pacte entre el PP i el PSOE també preveu agilitar les propostes parlamentàries de control a l'Executiu. Així, segons aquest acord, s'escurçarien els terminis de tramitació de les proposicions no de llei i de les interpel·lacions de l'oposició que acumulen majors retards a la cambra.

Ara haurà de ser la Mesa del Parlament qui validi aquest acord i també haurà de decidir quan el fa efectiu, sobretot tenint en compte que el Parlament podria mantenir els plens aquest estiu però sense preguntes. Aquests serien els efectes immediats de l'acord per l'Estatut a nivell d'activitat parlamentària, però no serien els únics prevists.

El PP també es va comprometre amb els socialistes a modificar el projecte de llei de règim local per compensar així que les reivindicacions del PSIB en matèria de política municipal no s'incloguin a la reforma estatutària.

D'aquesta manera, la futura llei de règim local inclouria les esmenes socialistes que plantegen la creació d'una assemblea de municipis. Aquest òrgan hauria de ser escoltat cada pic que s'aprovàs una llei o una planificació insular que afectàs l'autonomia municipal.

Al mateix temps, aquesta norma que ara s'està tramitant hauria de preveure l'aprovació d'una nova llei d'hisendes locals pròpia i que els ajuntaments puguin participar en els ingressos de la Comunitat Autònoma.