Les Balears foren l'any 2005 la Comunitat Autonòma de l'Estat on es constituïren més hipoteques en termes relatius, amb 7.089 per cada 100.000 habitants. Gairebé un de cada deu ciutadans de les Illes signà un préstec hipotecari. A més, l'Arxipèlag fou també la zona que experimentà un major creixement anual d'aquestes operacions.

Així es desprèn d'un informe elaborat per la Caixa, que xifra en 55.950 el nombre d'hipoteques subscrites l'any passat a l'Arxipèlag, un 17% més que el 2004, en el qual les entitats financeres prestaren 8.020 milions d'euros per aquest concepte.

L'import mitjà per hipoteca va ser de 143.342 euros el 2005. El termini mitjà dels préstecs hipotecaris de bancs i caixes va ser de 24 anys i el 97'5% es realitzaren amb un tipus d'interès variable, que oscil·là entre el 3'43% de les caixes d'estalvi i el 3'49% dels bancs.

Tot i el lleuger augment dels tipus d'interès i la previsió d'una major contenció dels preus de l'habitatge, és previsible que mesures com la Hipoteca Jove, impulsada pel Govern, ajudin a mantenir el ritme actual.

Segons el mateix informe, el descens dels tipus d'interès ha tengut un paper destacable en l'auge immobiliari dels darrers anys. Però també l'hi han tengut la davallada de l'atur o la marxa favorable de les rendes familiars. En tot cas, la demanda principal d'habitatge es relaciona «clarament» amb l'augment de la població, afirma l'estudi.

I l'increment poblacional ve donat per la incorporació de la generació debaby boom -que té l'edat per accedir a un pis-, però també per l'arribada d'immigrants. A més, el document assenyala factors socioculturals, que expliquen l'augment de llars monoparentals.

L'informe assenyalaque en el període 2000-2005 les zones turístiques concentren el creixement més intens de l'habitatge. En aquest sentit, Múrcia lidera el nombre d'habitatges visats per cada mil habitants, amb 4'9, i les Balears se situen en la mitjana estatal, amb 3'1 cases visades per cada 1.000 ciutadans.