Esquerra Republicana va reclamar ahir al secretari general del PSIB i diputat a Madrid, Francesc Antich, que faci un front comú amb ells i la resta de forces progressistes per elevar el sostre competencial de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears durant la seva tramitació al Congrés.

El president d'Esquerra-Illes, Joan Lladó, i el diputat a Madrid, Joan Tardà, avançaren ahir que presentaran esmenes al text amb tres objectius: que les competències en immigració s'ampliïn amb el control dels contingents i permisos de residència; que el finançament no es limiti només a doblers per a infraestructures; i que la llengua catalana s'equipari en drets i deures a la castellana.

Tardà reclamà a Antich que no cometi el mateix «error» que els socialistes valencians, que van impedir augmentar el sostre competencial d'aquella comunitat i van votar contra la unitat de la llengua. Segons el diputat, si això torna a passar suposarà «consolidar» el poder de la dreta a les Illes.

En el dia que es publicà al BOIB la primera proposta d'Estatut, el secretari general del PSM, Biel Vicens, i el candidat d'aquest partit a les properes autonòmiques, Mateu Crespí, també comparegueren per advertir que el redactat avalat per PP, PSOE i UM «suposa una renúncia prèvia a temes importants per a les Illes» com «el reconeixement de la realitat nacional», que sí que es fa evident en altres propostes estatutàries presentades.

Els nacionalistes també lamentaren que l'Estatut no mencioni enlloc les relacions i vincles amb la resta dels Països Catalans i que s'hagi «perdut l'oportunitat» d'igualar els drets i deures lingüístics. A més, consideren «molt perillós» obrir de manera «irresponsable» el tema de les modalitats dialectals.

Finalment, el PSM creu que s'han fet massa «renúncies» en qüestions d'importància cabdal per a les Illes Balears com el finançament, que queda en mans de la «discrecionalitat» de l'Estat, el desglossament de les competències o els aspectes simbòlics, com les banderes o símbols històrics propis.