Els partits polítics amb representació parlamentària i el Govern balear es reuniran dissabte a la seu de Vicepresidència, en una jornada que es preveu maratoniana, per mirar de tancar els serrells pendents del nou Estatut d'Autonomia. Tres són les qüestions clau que hi queden obertes: el finançament, les competències i el capítol de drets i deures.
Finançament. Tots coincideixen que l'acord en aquest punt sembla molt pròxim i que l'únic escull és de quina manera s'ha de redactar. El Govern vol incorporar-hi una disposició addicional que comprometi l'Estat a invertir 3.000 milions d'euros en set anys i mig, per corregir el dèficit en infraestructures. El PSIB hi està d'acord, però voldria que la reclamació fos segons el PIB i en un termini de deu anys. Quant al sistema, l'Estatut inclourà una clàusula que garantirà, com a mínim, un finançament per càpita igual al de la mitjana estatal; i es crearà una agència tributària consorciada amb l'estatal, però no es concretarà cap percentatge d'imposts a cedir.
Competències. El problema en aquest punt no és tant de continguts com de redacció. El nou Estatut inclourà noves competències per a Balears -la més important és la que permetrà crear la policia autonòmica- i fixarà les que són pròpies dels consells, però el Govern prefereix no concretar-les una per una, com en el cas de Catalunya o d'Andalusia, ni blindar-les per evitar possibles invasions estatals. El PSM ha proposat un redactat intermedi, però el Govern hi posa emperons.
Drets i deures. L'Executiu no és partidari d'incorporar una declaració de drets i deures a l'Estatut, com sí que s'ha fet a Catalunya i com reclama l'esquerra.
Temes menors. Al marge dels tres grans serrells oberts, queden encara qüestions menors que s'haurien de salvar sense dificultat. Sembla clar que el nou Estatut suprimirà la votació per illes que es manté al Parlament per aprovar els pressuposts autonòmics. També pareix evident que el capítol referent al Poder Judicial es regirà per la futura llei orgànica. Quant al Règim Local, el Govern ha acceptat incorporar-lo a l'Estatut, però amb un redactat menys ambiciós que el del PSIB. A més, queden dos punts plantejats per l'Executiu: un per aclarir les competències a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un altre per regular els decrets llei.
