La presentació de la candidatura de Biel Barceló per ocupar la Secretaria General del PSM planteja, dins d'aquest partit, un escenari molt similar al que es va viure ara fa un any i mig en el conclave de Manacor. Tèoricament, el congrés del 27 i el 28 de maig només havia de servir per reforçar el cap de cartell autonòmic, Mateu Crespí. Ara s'haurà d'acabar dirimint entre dos candidats a la direcció -Jaume Sansó i Gabriel Barceló- amb dues propostes ideològiques diferenciades. Els militants en tindran la darrera paraula.
LES IDEES. Dues són les grans diferències de tipus ideològic que separen les propostes de Barceló i de Sansó. Mentre que el primer ubicaria el partit en l'eix esquerra-dreta, prioritzant el vessant progressista sobre el nacionalista, el segon opta per configurar un partit eminentment nacionalista.
L'ESTRATÈGIA. L'altra diferència seria més aviat estratègica, marcada per la política d'aliances. Barceló en propugna una amb forces progressistes i nacionalistes per configurar un bloc, seguint l'exemple del Bloc Nacionalista Gallec, que superaria la mera coalició electoral i que acabaria dissolent les sigles dels partits en una estructura comuna. Sansó no menysprea la idea a llarg termini però, en canvi, optaria -com decidí el partit- perquè el PSM anàs sol a les autonòmiques.
EL PROGRAMA. En l'àmbit pràctic, les diferències programàtiques es visualitzaran en les ponències del Congrés, elaborades per la gent de Jaume Sansó, i en les esmenes que presentarà Gabriel Barceló. De moment, per exemple, aquest ja ha posat emperons a l'aposta pel creixement urbanístic vertical assenyalada en la ponència econòmica.
ELS SUPORTS. Però les diferències no són tan sols d'idees, també s'aprecien en els suports, que sovint es mouen condicionats per situacions personals. Encara que Barceló es presentàs advertint que la seva candidatura no és «ni oficialista ni renovadora», el cert és que els seus avaladors són, d'entrada, els mateixos que tenia Vicens quan optà a la Secretaria General o els mateixos que impulsaren Nanda Ramon a presentar-se a les primàries. Pere Sampol, la mateixa Nanda Ramon o Joana Lluïsa Mascaró estarien entre les cares conegudes que li farien costat. L'altre aspirant, Jaume Sansó, tindria sobretot el suport del sector renovador: Bàrbara Bujosa, Miquel Àngel Mas o el mateix candidat autonòmic, Mateu Crespí. Pere Muñoz també estaria amb ells.
LES POSSIBILITATS. En l'àmbit extern seria, probablement, més assumible el discurs del bloc progressista, sobretot tenint en compte la situació interna del partit, que tots coincideixen a considerar de «delicada», i les dificultats electorals que es plantejaran en uns comicis previsiblement marcats per un fort bipartidisme PP-PSOE. Però la realitat és que la pugna s'haurà de dirimir internament. Sansó ha estat president del partit en la darrera etapa i això pot jugar a favor seu. Barceló, en canvi, tot i estar a l'executiva s'ha mantingut en un segon terme, però no s'ha de menysprear que fou el membre de la direcció que obtingué més suports en el darrer congrés. Amb tot, també s'ha de considerar el precedent immediat de les primàries que guanyà el renovador Mateu Crespí a Nanda Ramon, però tampoc no s'ha d'oblidar que en un congrés hi voten els compromissaris i les agrupacions hi juguen un paper. El fet que ja s'hagi triat un candidat a les autonòmiques també marcarà la reunió.
EL PRECEDENT. L'equivalent més proper a la situació que el PSM viu en aquests moments el trobaríem en Els Verds de Mallorca, amb dos corrents contínuament en disputa pels mateixos motius ideològics i estratègics -situació en l'eix ideològic esquerra-dreta versus manteniment de l'ecologisme com a element diferenciador i política d'aliances- i també fortament condicionats per qüestions personals. Quant als nacionalistes, l'única constatació pràctica és que la disputa entre els dos sectors, oficialista i renovador, que es manté des de l'any 2004, no ha servit per millorar la situació del partit.
