El Comitè de Savis que assessora el Govern en la reforma de l'Estatut avala, per majoria, les propostes de l'Executiu balear per blindar al nou redactat un seguit de garanties de finançament mínim.
Els experts, que ahir es reuniren per darrera vegada per tractar el capítol monetari, proposen que el finançament per càpita de Balears mai sigui inferior al de la mitjana estatal o que es corregeixin aquelles regles de modulació que acaben perjudicant l'Arxipèlag. Amb tot, deixaren clar que les propostes per a Balears sempre han de ser generalitzables a la resta.
Entre les «bases» o «mínims» plantejats pels savis també s'inclou la creació d'una Agència Tributària pròpia consorciada amb l'estatal o la creació d'una comissió bilateral entre el Govern central i l'autonòmic, que pugui tractar temes específics com la insularitat. La resta d'elements s'haurien de decidir de manera multilateral. La garantia d'inversions proposada pel Govern no fou analitzada perquè es considera al marge del finançament.
L'informe del Comitè de Savis sobre el finançament obtingué el suport de vuit dels deu experts. Els dos restants mantingueren vots particulars: Maximilià Morales (UM) per defensar el sistema de concert econòmic i Fèlix Pons (PSOE) per rebutjar que cada comunitat autònoma plantegi un model de finançament propi.
Per altra banda, la ponència parlamentària discutí ahir el capítol de competències. De moment, la principal discrepància entre el PP i la resta de grups es troba en el redactat, en el nombre de noves matèries a assumir i en la seva concreció.
Mentre els populars mantenen el llistat de mínims proposat pel comitè de savis -entre els quals consideren irrenunciable la que permet crear la policia autonòmica-, la resta proposa un capítol molt més ampli i ambiciós -a l'estil del que es proposa a Catalunya o a Andalusia-, en què es defineixin les competències exclusives i compartides per matèria. La solució serà una proposta intermèdia que podria incloure noves competències exclusives.
Amb tot, el PP sí que acceptà ahir el redactat de competències exclusives dels consells, que en anteriors reunions havia qüestionat. Així, matèries com l'ordenació i promoció turística quedarien com a exclusives de les institucions insulars. També s'acceptà que els consells siguin considerats en el nou Estatut com els ens d'autogovern de cada una de les illes, quan fins ara només eren considerats òrgans administratius.
