algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Munar defensa la «mallorquinitat» com a contrapès a la immigració

El debat sobre l*estat de Mallorca evidencia que es manté el pacte PP-UM

72984

Maria Antònia Munar aparegué ahir en públic per primera vegada des de la intervenció quirúrgica a la qual va ser sotmesa.

JAUME MOREY.

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va reaparèixer ahir en públic reafirmant el pacte de governabilitat amb el PP, partit del qual només es desmarca en qüestions identitàries, com la llengua. En el discurs que obria el debat sobre l'estat de Mallorca, la responsable insular defensà la «mallorquinitat» com a contrapès a la immigració i considerà «irresponsable» que es fomentin «dubtes» lingüístics per «quatre vots».

Si en el discurs que obria el debat marcava certes distàncies amb el PP, ja a l'horabaixa la presidenta defensà el Pacte signat amb els populars, reconegué que la crisi de Calvià fou un important entrebanc a les relacions però la situà en l'àmbit local i personal i deixà clar que no tingué el pes suficient per trencar l'acord autonòmic.

Abans, Munar havia defensat una política lingüística molt més activa que la del Govern i havia apostat clarament pel català com a llengua d'integració dels nouvinguts. Unes polítiques diferenciades que també afectaven el nou model audiovisual del Consell.

La presidenta advertí que la Televisió de Mallorca es farà «en la nostra llengua», una televisió que, de forma velada, comparà amb l'autonòmica quan afirmà que «gastar doblers en un mitjà públic només té sentit si persegueix enfortir la nostra identitat i ajudar a la normalització lingüística», elements que l'oposició troba a faltar a IB3.

La immigració, que segons la responsable insular «ha crescut exageradament», absorbí part de la seva intervenció matinal. La presidenta recalcà que «només amb una política assenyada d'agregació és possible contrarestar els possibles perjudicis d'aquesta allau de nouvinguts». Del que es tracta, explicà Munar, és «de fer compatible el nostre creixement amb el manteniment de la nostra manera de viure», sentencià.

En aquest punt, la cap de l'Executiu insular advocà per fomentar la «mallorquinitat». És a dir, que els ciutadans de Mallorca, independentment del seu origen, han d'«estimar aquesta terra, conèixer els seus costums i tradicions, assumir la seva història i defensar la seva llengua pròpia». Per això, apostà per evitar les polítiques electoralistes, que només fomenten la intransigència, i afavorir la «comprensió» mútua.

Al marge de les qüestions més polèmiques, la presidenta de Mallorca centrà el seu discurs en tres eixos que, segons ella, conformen el «triangle vital» dels mallorquins i del Consell: l'economia, el territori i la societat. I anuncià que la gestió «a la mallorquina» que du a terme la institució insular cerca l'«equilibri» entre desenvolupament econòmic i conservació del territori, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot i les crítiques de l'oposició, la presidenta aprofità per afirmar que el Consell de Mallorca és la institució més «transparent» a l'hora de repartir subvencions; definí les carreteres que fa el Consell com «projectes d'excel·lència tècnica fets amb sentiment i posant el cor»; recalcà que el Pla Territorial ha reduït la construcció en sòl rústic; i defensà el nou pla de residus, que duplica la capacitat d'incineració, i apuntà que «les dioxines no maten».

Abans d'acabar, Munar encara va tenir temps de reclamar que el nou Estatut estableixi un «finançament just i solidari» per garantir més doblers i, per tant, més solucions per als ciutadans de Mallorca.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.