La pluja queia fina damunt la terra roja de Campos i sota les arcades de la Sala s'agombolaven els balladors de l'agrupació Brot de Taparera, que amb els seus balls i la seva música encetaren una jornada gran per al poble. Joan Veny i Clar, un estudiós en majúscules de la nostra llengua, era proclamat Fill Il·lustre.

L'església del Convent quedà petita per acollir els campaners i gent del món de la cultura provinents de tota l'Illa. La nau, presidida pels retrats de tots els que precediren a l'homenatjat, es configurava com a centre cabdal de la cultura i la història de Campos.

Mossèn Gabriel Reus i Mas, amic de joventut de Veny i Clar, fou qui encetà l'acte parlant dels primers anys d'aquell jovenet de can Terrola, que, nascut en el mes d'agost de 1932, passà la seva infantesa, com la resta dels al·lots, dins aquell Campos pagès i de call vermell, que sofria les conseqüències d'una guerra i una llarga postguerra.

El seu deixeble, el doctor Joan Martí i Castell, fou l'encarregat de relatar la vida al Principat del que qualificà «barceloní d'adopció que sempre du Campos al cor». Martí el cità com el «dialectòleg més important de la llengua catalana» i el retratà en dir: «Joan és literalment un savi».

Magdalena Rigo, regidora de Cultura, convidà el doctor Veny, que acompanyat pel batle Andreu Prohens destapà el retrat que presidirà la sala de plens. Després, Veny agafà la paraula i tot parafrasejant Damià Huguet assenyalà que «estic content de la llesca de vida que he menjat». El conseller Fiol va clausurar l'acte.