Les Balears són una de les comunitats de l'Estat amb menys despesa pública per habitant. Segons un estudi del Ministeri d'Hisenda, la Comunitat Autònoma hi ha gastat enguany 2.664,83 euros, és a dir 254,67 menys que la mitjana de les comunitats amb règim comú (totes llevat d'Euskadi i de Navarra).

Precisament Navarra és encara el territori que més gasta per ciutadà, amb 5.356,55 euros, gairebé el doble de la mitjana estatal (2.963,56 euros). Per sota de les Balears només s'hi troben Madrid, Múrcia i València, que tanca el rànquing amb 2.288,85 euros. Tot i que l'Arxipèlag continua amb nivells baixos de despesa autonòmica, la xifra ha millorat els dos darrers anys ja que ha sortit del darrer lloc, que ocupava des de la dècada dels 90.

La situació de les Balears, que al costat d'altres comunitats riques se situa a la coa en despesa per càpita, s'ha d'atribuir al sistema actual de finançament autonòmic, al seu alt nivell de renda i a l'augment de la població, que mitiga la despesa. Les Illes són la segona autonomia que rep menys transferències procedents de l'Estat i de la UE, mentre que Extremadura -que lidera la despesa per càpita de les comunitats de règim comú- és la que més en rep.

La manca de finançament procedent de l'exterior implica que les Balears siguin el tercer territori amb més ingressos tributaris, només per darrere de Catalunya i de Madrid.

El càlcul de doblers públics per habitant demostra que les autonomies menys riques són les que la tenen una major despesa en aquest sentit. És el cas d'Extremadura, que ocupa el darrer lloc en poder adquisitiu però que lidera la despesa per ciutadà -amb l'excepció de les comunitats forals-, amb una aportació de 3.769,7 euros per habitant, un 27,2% per sobre de la mitjana estatal.