Castells defensa per a Balears la proposta catalana de finançament

«Seria bo que fóssim més d'un els qui estam al davant de batalla», assegurà Castells, qui, després de la conferència, reconegué que a Catalunya estarien «molt contents» si Balears fes costat a la seva proposta. Més tard, matitzaria que ell no ha de proposar cap front comú i es limitaria a constatar «plantejaments similars en moltes qüestions» amb el Govern.

El seu homòleg, Lluís Ramis d'Ayreflor, també reconegué «coincidències» entre la proposta balear i la que defensava Castells, però «amb el model que hi ha a l'Estatut tenim certes diferències». L'enfoc bilateral i la similitud amb la quota basca són punts de separació, però «el que pot sortir de l'Estatut s'ha d'apropar molt a allò que convé a les Balears», digué Ramis, qui no descartà un front comú amb Catalunya en els aspectes coincidents.

Davant uns 200 assistents a l'aula magna de la Facultat de Dret de la UIB, el conseller Castells diferencià la proposta que presenta el nou Estatut del Concert Econòmic basc. No només negà que fos confederal o insolidària sinó que, a més a més, defensà que el sistema basc i navarrès hauria d'acomplir els criteris de solidaritat, «una cosa que ara no passa».

Castells apuntà que la proposta de finançament catalana va a les Corts amb «voluntat de Pacte» i de diàleg. Un diàleg que, segons Castells, volen callar alguns amb «soroll», referint-se al PP, però també alguns dirigents del PSOE. Culpà els primers de provocar a la segona legislatura d'Aznar la «tensió» que, en part, ha originat l'Estatut i de dur el país al «trencament» del pacte constitucional. Retragué als altres, sobretot a Rodríguez Ibarra -sense citar-lo-, la «impostura» d'exigir igualtat «per defensar una desigualtat que els afavoreix».