El conseller de Turisme, Joan Flaquer, anuncià que el Govern ha començat a fer feina en l'elaboració d'un instrument que reguli el turisme residencial, que abraçaria tots els habitatges, no només els que són considerats unifamiliars aïllats.

Per a la regulació d'aquests darrers s'aprovà ja fa uns mesos al Parlament la llei anomenada «de comercialització d'estades turístiques», a l'actualitat són unes 900 a Mallorca. L'Executiu balear espera poder incloure la resta d'habitatges dins aquesta mateixa llei, però per això necessita una anàlisi del seu marc competencial.

L'objectiu és garantir la qualitat d'aquests allotjaments que ja utilitzen molts turistes, gairebé un 40 per cent de tots els que visiten les illes ho fan fora de l'oferta hotelera. A més d'exercir per part de l'administració turística el control fiscal i laboral corresponent.

En aquest sentit, el primer pas que ha fet la Conselleria ha estat encarregar dos informes jurídics per conèixer quines són les possibilitats que té de dur a terme aquesta legislació des del punt de vista competencial. Un d'ells l'elaborarà el professor de la UIB Pedro Munar Bernat i l'altre la Comissió de Dret Civil, que assessorarà en especial sobre els possibles conflictes que es trobin amb la llei d'arrendaments urbans, LAU. Per altra banda, també s'establiran contactes amb comunitats autònomes que tenen experiències semblants, sobretot amb Catalunya.

El director d'Ordenació i Planificació Turística, Josep Aloy, explicà que els requisits per considerar que el lloguer d'un habitatge té caràcter turístic són tres: que es comercialitzi a través de touroperador o agència, que ofereixi serveis turístics com poden ser neteja o restauració i que tingui rotació de clients.

Flaquer afegí que una vegada estigui clar si Turisme ho pot regular de manera directa o si entra en el dret civil, dins la llei d'Arrendaments Urbans, se cercarà el màxim consens i l'acord de tots els sectors i agents implicats per dur endavant la regulació. En tot cas, no va voler avançar cap a on s'orientaria, però sí que deixà clar que la seva Conselleria no té competències sobre creixement urbà i que per tant no podrà restringir l'aparició d'aquesta oferta.