Els constructors de les Illes Balears temen una forta davallada de l'obra civil a partir de mitjans de 2006, quan s'hagin enllestit totes les grans obres en carreteres previstes a Mallorca i només quedin en execució projectes a Eivissa. Per evitar els efectes negatius que pot tenir aquesta situació en l'economia, els empresaris del sector consideren que el Govern hauria de mantenir la inversió pública i reorientar-la cap a la rehabilitació de zones degrades, la conservació del patrimoni arquitectònic o la construcció d'edificació pública.
Nous centres sanitaris i educatius, modernitzacions d'espais esportius o altres reformes d'edificis públics haurien de suplir, segons els constructors, la davallada prevista en la construcció d'obra civil. Així ho creu el president de l'Associació de Constructors, Manuel Gómez, qui no s'atreví a vaticinar quins poden ser els efectes d'una retallada en inversió pública. El cert és que el Govern -també Cort- encara tendrà en construcció a mitjans del proper any projectes importants com el metro, el soterrament de les vies, el palau de congressos o l'hospital de Son Espases.
Gómez advertí que les administracions haurien pogut fraccionar molt més alguns d'aquests projectes, la qual cosa hauria permès una major participació d'empreses de les Illes en les obres. Segons el president dels Constructors, la licitació d'actuacions amb gran pressupost ha limitat l'interès de les societats autòctones -tot i que tècnicament estan preparades, el volum d'aquests projectes pot suposar un risc inassumible- i, en canvi, ha atret a grans empreses peninsulars, algunes que no havien aterrat fins ara a l'arxipèlag.
L'arribada d'aquestes grans constructores, que han ocupat un paper important en les Unions Temporals d'Empreses (UTE) creades, també ha estirat subcontrates de la península, amb més capacitat que les empreses autòctones per competir amb preus baixos.
