Les danses del Cossiers reafirmen els llaços d'unió i la identitat del poble

A l'església de Sant Pere i Sant Pau, on s'oficià la missa en honor del patró, sant Jaume, els Cossiers s'encarregaren del ball de l'Oferta. Mentrestant, a fora, els més petits començaven a reclamar la presència del dimoni, mentre que els més grans cercaven una ombra on alleujar la calorada que passaven.

Acabada la missa, els Cossiers oferiren el seu repertori de danses al ritme dels tocs secs i aspres del tamborí i les notes del flabiol de Mateu Mulet i Mireia Oliver, de manera respectiva. L'encarregat de sonar les xeremies era Alexandre Mulet. Semblava que l'aigua fresca que els balladors bevien entre dansa i dansa els donava la força necessària per continuar.

Enguany, els qui ballaren el dia del patró foren: Jordi Joan, Sebastià Verger, Josep Pou, Francesc Barceló, Bernat Capellà i Ricard Etxebarria. La Dama era Joana Maria Jaume i el dimoni, Miquel Ballester.

Amarrades, trencats, reverències o els peus enmig són alguns dels punts que configuren aquesta dansa de figures documentada ja al segle XVI. Com cada any, les peces representades foren Mestre Joan, Els reis, Flor de murta, Obriu-nos, Sa dansa nova, Es Mergançó i Sa Titoieta. Quant a aquesta darrera, es pot comentar, seguint el tòpic, que la Dama venç el dimoni, com a representació de la victòria del bé sobre el mal. Però aquesta seria la interpretació passada pel sedàs de l'Església, ja que el seu autèntic origen s'ha de cercar en els cultes a la terra i a la fertilitat.

Amb Ses bombes, els Cossiers acompanyaren les autoritats, encapçalades pel batle, Jaume Jaume; la consellera de Presidència, Rosa Puig; l'expresident Francesc Antich i els regidors del Consistori algaidí.