algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Multitudinària, com la rebuda dels prínceps

Si fem servir el mateix criteri, haurem de convenir que la Diada per la Llengua i l'Autogovern va ser tant «multitudinària» com la visita dels prínceps. Almenys, dilluns, a Palma, la gent que sortí al carrer per veure els hereus no suma la que ahir es vegué per Ses Voltes, convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB), per fer sentir la seva veu («Fes sentir la nostra veu», era el lema).

Sempre podran dir que «més gent es quedà a ca seva» però també ho haguessin pogut dir dilluns passat i no ho feren. En canvi, el president Matas sí que agraí divendres que els ciutadans s'haguessin «bolcat» amb les alteses. Avui, segurament, no dirà el mateix. I no val l'excusa que la Diada és un acte reivindicatiu i la visita dels prínceps no, perquè sí que també reivindicava. La monarquia, per exemple, o la pertinença a Espanya o una imatge de Mallorca -la del «tot va bé»- que no s'ajusta a la realitat.

Potser és aquesta realitat la que explica l'escàs seguiment que tenen les Diades, darrerament. Aquesta societat mallorquina acomodada i amb la cara canviada per la immigració no és molt afeccionada a reivindicacions com la d'ahir. Per cert, el senegalès Madiop Diagne, conegut sindicalista, fou el més aplaudit. Ell fou l'encarregat de pronunciar la part del manifest que reclamava la implicació de tots -administració i mallorquins vells i nous- en la integració, també lingüística, dels nouvinguts.

Tampoc acompanya la crisi d'identificació amb els partits polítics o amb els moviments socials institucionalitzats -l'Obra no se n'escapa- o la desestructuració que pateix el nacionalisme i tot el que l'envolta. La rutina de la protesta -la diada d'ahir era l'onzena- també arriba a desgastar.

Ahir, a Ses Voltes, hi eren els que hi havien de ser. Els que creuen que val la pena sacrificar una horabaixa de dissabte, assolellat com cap altra, per reivindicar més llengua pòpia i més autogovern. Hi havia polítics de tots els colors menys dos i mig. Un, el PP. Dos, Els Verds. I mig, UM, perquè només es deixà veure el regidor Josep Melià que, per cert, és de la directiva de l'Obra. Del PSIB hi eren Francina Armengol, Toni Roig, Celestí Alomar o Bel Oliver, entre d'altres. Del PSM, el seu secretari general, Biel Vicens i els seus portaveus Pere Sampol, Toni Alorda i Pere Muñoz, a més dels exconsellers Damià Pons i Mateu Morro. D'EU només hi assistiren Miquel Rosselló i Lila Thomàs i, en representació d'ERC, Joan Lladó.

Els activistes de Salvem la Real aprofitaren l'avinentesa i perduts entre els manifestants sorprenia la presència d'un equip de natació de Shangai, d'un grup de joves amb equipatge d'«England» i d'un jove amb una camiseta vermella d'una selecció estatal. Banderes independentistes -poques- i sobretot, les peces escampades d'un trencaclosques que, cada pic, costa més de muntar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.