La tercera reforma de l'Estatut d'Autonomia ja s'ha iniciat. El Govern, que vol liderar el procés, va acordar ahir la creació d'una Comissió Assessora, una mena de comitè de savis, que s'encarregarà d'estudiar juntament amb experts i representants de tota la societat civil cada àmbit del nou Estatut. El Parlament, a través d'una ponència, s'encarregarà del redactat defintiu de la carta estatutària, que l'Executiu vol en vigor aquesta legislatura.
La vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, va anunciar ahir la posada en marxa de tot un seguit de mecanismes perquè els ciutadans puguin participar en la reforma estatutària. A més de la creació del Comitè de Savis, el Govern encarregarà dictàmens al Consell Consultiu, a tots els expresidents de la Comunitat i es demanarà opinió a col·lectius rellevants, com els col·legis professionals, entitats de l'àmbit cultural, social, educatiu o empresarial, entre altres. Els ciutadans també podran participar individualment a través d'internet.
D'aquesta manera, el Govern pren la iniciativa per abordar la reforma, però aparentment només «arbitrarà» un debat obert a la societat. La vicepresidenta va reiterar ahir que el procés només parteix de dues premisses: màxima participació ciutadana i màxim consens parlamentari. El cert és que l'Executiu balear no ha fet res més que seguir el mateix procés que ja s'ha obert a Catalunya i Canàries, on un Comitè de Savis articula aquest entramat social i perfila les propostes que es van enviant al Parlament.
Aquest Comitè, que estarà presidit per la mateixa Estaràs, estarà integrat per un màxim d'11 membres externs de l'àmbit del dret, la ciència política i l'economia, de reconegut prestigi i trajectòria política o professional. Cinc els proposarà el Govern i cinc més els grups parlamentàris (un cada un), mentre que el rector de la Universitat de les Illes Balears en serà membre nat. Estaràs posà com a exemple de savi a l'expresident del Congrés, el socialista Fèlix Pons.
Els experts es començaran a reunir a partir de l'octubre cada 15 dies. Les reunions podrien ser temàtiques o sectorials i comptar amb especialistes convidats. Les propostes de la Comissió haurien de sortir consensuades. Periòdicament enviaran documents de treball al Parlament, on s'haurà creat una ponència encarregada de redactar el text definitiu que votaran finalment les Corts. Els treballs de reforma de l'Estatut no tenen data límit però el Govern vol que estigui en vigor aquesta legislatura.
