La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va aprofitar ahir el discurs de commemoració del 25è aniversari de la institució per reclamar el ple desenvolupament de l'Estatut i de la Constitució, «la transferència de totes les competències als governs i parlaments autonòmics» i de les pendents als consells. Munar va avisar que només així es consolidarà «l'autogovern i la sobirania del nostre país», i va advertir que «qualsevol intent de tornar a despullar Mallorca dels seus trets identitaris està condemnat al fracàs». La màxima responsable del Consell va començar una intervenció força reivindicativa amb un exhaustiu repàs de «la nostra història com a nació», des de la Conquesta de Mallorca fins ara, passant per la institució del Gran i General Consell, la Diputació provincial, la constitució el 24 d'abril de 1979 del Consell Insular de Mallorca i l'aprovació l'any 2000 de la Llei de consells, que «tanca el cicle».

«775 anys en els quals el nostre poble ha sofert una vegada i una altra atacs que l'han volgut despullar dels seus trets més identitaris: la llengua, les tradicions, les institucions...». La presidenta va advertir que aquests atacs estan condemnats al fracàs, perquè «ni el Decret de Nova Planta ni la dictadura no han aconseguit doblegar aquest indòmit sentiment del nostre poble». A més va recordar que a cap país democràtic no es qüestionen les institucions pròpies.

Després de practicar una defensa aferrissada de la institució, Munar es va fixar dos reptes de futur: un nou marc legal que solidifiqui l'autogovern i la definitiva identificació del Consell com a govern dels mallorquins.

La primera reivindicació passaria per «aconseguir el ple desenvolupament constitucional i estatutari», amb canvis normatius si cal; i per «donar el definitiu impuls a la plena estructuració de l'Estat de les Autonomies amb la transferència de totes les competències als governs i parlaments autònoms, superant d'una vegada les diferències actualment existents».

La reforma de la Constitució serviria per convertir el Senat en cambra territorial, permetria la presència de les autonomies a Europa o reconèixer institucionalment el català. Els canvis estatutaris, en canvi, permetrien assumir competències de Justícia o disposar d'una policia autonòmica, i contribuirien a «consolidar l'autogovern i la sobirania del nostre país».

La participació de les autonomies en la regulació dels fluxos migratoris o en la gestió dels ports i aeroports també foren demanades per Munar, a més de la millora del finançament autonòmic. La presidenta, però, no es va quedar aquí i va exigir que el procés descentralitzador també s'apliqui a les Balears i es procedeixi a la transferència de les competències pendents als consells, perquè «no podrem tenir en les nostres mans el nostre futur fins que no resideixin en les nostres institucions tots aquests instruments d'autogovern i sobirania».

El segon repte fixat per la responsable és la «definitiva identificació del Consell com la institució de govern de Mallorca per part de tots i cada un dels mallorquins i mallorquines». En aquest sentit, va deixar clar que «tots som mallorquins, sigui quina sigui la nostra procedència»; «tots hem de conèixer la llengua pròpia» i «hem de tenir constància de pertànyer a un poble».

Per tal que el Consell sigui la institució de referència dels mallorquins, segons Munar, només hi ha una fórmula: sent un exemple de bona gestió i solucionant els problemes dels administrats. La presidenta va acabar la seva col·laboració per convertir el Consell en referent institucional.