L'entrada del gasoducte pel dic de l'Oest seria més econòmica, més segura, menys impactant i tècnicament més viable que per es Carnatge, ubicació elegida per l'empresa Enagas. El GOB, l'Associació de Veïns del Coll d'en Rabassa i la Plataforma contra l'entrada del gasoducte per es Carnatge van presentar ahir els suggeriments que han plantejat a l'avantprojecte d'aquesta actuació que subministrarà gas natural des de la Península a les Balears.
L'enginyer responsable de les al·legacions, Tomeu Rosselló, i el portaveu del GOB, Miquel Àngel March, denunciaren ahir que el projecte d'Enagas incompliria la legislació ambiental estatal i europea en no contemplar alternatives a l'únic punt d'entrada del gasoducte. Si a la zona peninsular es plantegen tres opcions, a l'illa només es contempla la possibilitat que la infraestructura aterri per Sant Joan de Déu, fins a cas Tresorer i Son Reus.
Les al·legacions destaquen les poques garanties de seguretat que ofereix el traçat des que aterra fins a cas Tresorer (3'3 quilòmetres), on s'ubicaran les vàlvules que permetrien aïllar la conducció en cas d'emergència. Si es produís una incidència en aquest tram, no es podria evitar que el volum de gas natural (uns 200.000 metres cúbics) dels 145 quilòmetres de canonada des d'Eivissa fins a Mallorca afectassin 15.000 habitants i infraestructures com l'aeroport o l'autopista.
Si el gasoducte aterràs pel dic de l'Oest, es podria controlar la conducció des del primer moment. A més, el moll de Ponent constitueix una àrea d'accés restringit, apte pel pas d'instal·lacions perilloses o de risc, a diferència des Carnatge. Per altra banda, la zona marítima des Carnatge és una àrea de fondeig de grans vaixells i requeriria una declaració de zona d'exclusió marítima per fondeig i arrossegament, que el moll de Ponent ja té.
Les entitats proposen aprofitar el traçat dissenyat per Gesa per abastir amb gasoil la central de Son Reus, que surt del dic de l'Oest, segueix la via de cintura i la carretera de Sóller fins a Son Reus. Aquest traçat garantiria les distàncies de seguretat, optimitzaria la longitud de la línia i discorreria pràcticament per terrenys públics. Econòmicament, suposararia un estalvi de 48 milions d'euros.
Rosselló criticà les «incoherències» del projecte, ja que Enagas es marca uns criteris que després no compleix: com el d'evitar nuclis urbans o zones molt poblades (al Coll d'en Rabassa i a Can Pastilla hi viuen unes 15.000 persones); no afectar actuacions previstes als plans urbanístics (s'executa un passeig marítim i es preveuen 288 habitatges).
Per altra banda, la conducció transcorrerà de forma paral·lela a línies d'alta tensió; afectarà terrenys amb sòl inestable; creuarà set carreteres, cinc llits de torrent i tres vies fèrries; ocuparà zones amb jaciments arqueològics i espais naturals, quan l'empresa es proposava no fer-ho.
