«A Mallorca, Falange va estar infiltrada per l'aristocràcia i pels 'señoritos'»

-Com va sorgir aquest llibre?
-El senyor Zaforteza va publicar un article sobre son pare en El Mundo-El Día de Baleares, en el qual es posaven en qüestió les meves investigacions. Vaig intentar exercir el dret de rèplica. Tot i que la legalitat m'assistia, no hi va haver manera, a pesar de les cartes al director. Com que em semblava que no estava bé publicar-la en un altre diari, vaig preparar un llibre sobre diversos temes polèmics. És un llibre de circumstàncies, que normalment no s'hauria d'haver escrit i que m'hauria agradat molt no haver de publicar. Mai de la vida no m'havia trobat en una situació així, que no se'm respectàs el dret de rèplica.

-És estrany que tants d'anys després no es pugui parlar amb tranquil·litat sobre aquestes qüestions.

-Aquest senyor m'acusava de parlar malament de son pare, per no parlar contra el marquès de Zayas i els falangistes. Això és una mentida absoluta, que llegeixin les coses que he escrit.

-Quina actuació va tenir la CEDA en la repressió durant la Guerra Civil?

-El senyor Zaforteza, fill de Lluís Zaforteza, cap de la CEDA, diu que Gil Robles donà ordres que el seu partit no intervingués en la repressió i que no va passar res més. En realitat, la CEDA era el grup més important de la dreta i, a cada lloc, va fer allò que va poder. A València, Luis Lucia es posà a favor de la República, però és un cas únic. Gil Robles es posà a favor de Franco, tot i que aquest l'allunyà perquè no volia que li fessin ombra. A Mallorca, la major part de la gent de la CEDA s'adherí a la nova situació. Pel que sembla, la majoria no intervingué en la repressió. En canvi, els grups més joves, les Joventuts d'Acció Popular (JAP), s'uniren a les milícies de Falange. Aquestes milícies actuaren com a força paramilitar, responsable de la major part dels actes de repressió en els primers temps. Els de la JAP s'especialitzaren en els maçons. Ferrari Billoch ho explica en el seu llibre i, fins i tot, en eDiari de Mallorca d'aquell temps s'explica. També hi ha les memòries de Josep Pons Bestard, precedides d'un pròleg de David Ginard; hi ha també els informes del cònsol Hilgarth. No he volgut anar mai en contra de les persones ni de cap família. Però tenim documentat que Zaforteza va estar molt implicat en la persecució de la maçoneria i que va acabar de jutge instructor en aquesta qüestió.

-En el capítol dedicat als processos contra Darder i contra Jaume, reproduïu un text d'Sbert, que envesteix amb duresa contra l'aristocràcia. Com a casta social, quina responsabilitat tingué la noblesa en la repressió?

-Eren un grup de pressió de dreta. El marquès de Zayas era el cap de la Falange; el marquès del Verger era el cap de la JAP. L'aristocràcia, com a classe social, volia continuar mantenint el poder. Això va passar també a Andalusia. Curiosament la Falange, que pretenia ser l'esquerra de la dreta, era un grup molt infiltrat per l'aristocràcia, pels senyoritos. Això tant a Madrid, com a Andalusia com a Mallorca.

-Es pot parlar, doncs, d'una reacció estamental?
-Sí. Volien continuar mantenint els seus privilegis.

-Respecte del mallorquinisme o del catalanisme, aquesta gent mantenia una actitud...

-...ferotge. Tot i que no tots els aristòcrates eren iguals. Els carlins no eren així. Josep Quint Zaforteza, el cap dels carlins, anava en contra de la repressió i va influir perquè les coses canviassin. Josep Quint feia part de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, era subscriptor de La Nostra Terra. Que consti que també hi havia castellanistes d'esquerra. L'anticatalanisme va anar molt bé, durant la Guerra, per tapar moltes de coses.

-El bisbe Miralles va estar clarament a favor de Franco. No?

-El cas del bisbe Miralles és molt complex. És claríssim que no estava a favor de la República, perquè existia una certa persecució contra l'Església. En tot cas, el bisbe Miralles no estava a favor dels militars. A Barcelona, els militars el desterraren a Mallorca. Va tenir unes topades immenses amb Primo de Rivera. De fet, durant els anys de la guerra i de la postguerra el bisbe Miralles va defensar el català i estava contra el feixisme. Una cosa és defensar-lo i una cosa és dir que era antifranquista.

-Reivindicau la utilitat de Georges Bernanos com a font històrica?

-Sempre. En canvi, les notes a Les grands cimitières sous la lune a l'edició de La Pleiade no són fiables quan es refereixen a Mallorca.. Quan en parlen, arriben a confondre Ramón Franco amb el seu germà Francisco. Tenc una informació paraula per paraula del llibre. Quan sent que n'hi ha que diuen que només és un llibre de literatura, això em revolta. Les grands cimitières... és un llibre de combat, un pamflet com ho anomenen els francesos. Bernanos tenia una informació excel·lent, extraordinària sobre Mallorca. Tot i això, s'equivoca quan en fa interpretacions. De la mateixa manera, hi ha una sèrie de detalls que no són correctes.

-Tenim ja una identificació prou acurada del que se'n diu «els mallorquins de Franco»?

-En línies generals, si més no per als primers temps, sí. Queda molt per fer sobre un personatge que és en boca de tothom i que en els llibres no surt pràcticament mai: Joan March. Era un mallorquí de Franco sui generis, perquè Joan March era partidari de Joan March. Quan li va convenir, subvencionà Lerroux; quan li va convenir, subvencionà Joan Estelrich; i quan li va convenir, subvencionà Franco.