El Consell de Mallorca considera que alguns ajuntaments estan «fent negoci» amb la taxa del fems, que en determinats casos han augmentat fins a un 50 per cent excusant-se en la pujada del 32 per cent de la taxa de tractament de residus que ha aprovat recentment la institució insular per a l'any que ve. Segons els responsables del CIM, la pràctica desaparició de l'IAE ha duit molts de consistoris a cercar fonts de finançament alternatives.

El conseller de Cooperació Local i Residus, Miquel Riera, justificà l'increment del 32% en la taxa de tractament de residus sòlids que cobra als ajuntaments perquè aquests no s'impliquen prou en la recollida selectiva i per les importants inversions realitzades pel Consell en la construcció d'una nova planta de selecció d'envasos, de compostatge i de metanització, així com en la ubicació d'un nou dipòsit de cendres.

Riera avançà que en els propers exercicis la taxa de tractament no s'incrementarà tant i fins i tot podria reduir-se i assegurà que molts ajuntaments l'han amplificat a l'hora d'aplicar-la als ciutadans i ho han justificat amb l'increment aprovat pel Consell, que és inferior. Segons el director insular de Residus, Guillem Riera, la majoria d'ajuntaments han aplicat com a mínim un increment del 32% sobre els rebuts que paguen els ciutadans, quan aquests inclouen a més de la taxa de tractament, la de recollida i, fins i tot, en alguns casos serveis de desinfecció o desratització.

Segons el responsable, els ajuntaments han trobat en l'aplicació d'aquesta taxa una «font alternativa» de finançament a la retallada d'ingressos que ha suposat la pràctica desaparició de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que ja han deixat de pagar les empreses que facturen menys d'un milió d'euros a l'any. Per altra banda, la Llei d'Estabilitat Pressupostària impedeix als ajuntaments endeutar-se i els obliga a aplicar polítiques de «dèficit zero».

A hores d'ara, el Consell de Mallorca no té un estudi de comportament dels consistoris perquè no tots han aprovat els seus pressuposts per a l'any vinent o les seves ordenances fiscals però, quan els hagin aprovat, s'encarregarà un estudi per avaluar l'aplicació de la taxa de tractament de residus sobre els ciutadans. Malgrat tot, ara ja tenen constància que s'han produït increments importants.

A diferència del que passa amb els imposts, que tenen una finalitat recaptatòria, la llei prohibeix que les taxes suposin un benefici per als ajuntaments, de manera que no poden recaptar a través dels rebuts que cobren als veïns més doblers dels que hauran de pagar al Consell pel tractament dels residus sòlids urbans.

L'increment hauria estat aplicat correctament per ajuntaments com Andratx, Palma o Manacor, que incrementaran els rebuts dels ciutadans només en proporció a l'augment del cost del tractament dels residus. L'Ajuntament d'Andratx augmentarà els rebuts un 15%, el de Palma un 9% i el de Manacor un 17%.