«Palma és plena d'afamegats sense feina»

-Us agrada l'ambient de Ca l'Ardiaca II?
-Sí. S'hi està bé, no hi ha cap problema i mai no m'ha passat res amb ells.

-Vós feis feina en un sector, el de la construcció, del qual s'ha parlat que estava en crisi. Pensau que aquesta ha estat la causa de la vostra situació?

-Aquí a Palma pot ser que hagi provocat situacions com la meva, però a la Península crec que no. Per ventura l'any que ve a Palma la situació serà millor, no ho sé, però m'han dit que a la Península hi ha molta feina. Ara bé, aquí a Palma està molt aturat el sector de la construcció.

-Realment una persona com vós, que heu estat fent feina en la construcció, mai no pensa que acabarà en un alberg per als sense sostre?

-No, ni prop fer-s'hi. És una cosa que no t'entra mai dins el cap. A pesar que tenc 55 anys. No. De fet, és la primera vegada que m'ha succeït una cosa com aquesta.

-El dia que va arribar el moment de prendre aquesta decisió, com vàreu reaccionar?

-Jo vaig venir i Antonio (un treballador de Ca l'Ardiaca II) em va atendre perfectament i em va dir que no passava res. Vaig passar aquí, a l'alberg, la primera nit, i després vaig anar a cercar les coses a ca una persona que coneixia i ara he estat cercant feina. A veure si ara en trob una, a principi de mes.

-Venir a Ca l'Ardiaca II va ser una decisió difícil de prendre?

-Sí, al principi sí. Ara bé, m'hi vaig sentir obligat, perquè si no hagués vingut hauria hagut de dormir al carrer. No tenia més remei.

-Ara estau cercant feina. Heu rebut el suport de Ca l'Ardiaca II o de cap altra institució per trobar-ne una?

-No, no rep cap suport de cap institució, no cobr res. Tan sols el vespre em donen aquí un poc de menjar i el dematí un tassó de llet. Res pus.

-Us esperàveu aquesta resposta institucional?
-No. Jo em pensava que la resposta seria millor, que em donaríem un poc més. Almenys esperava un menjar que fos un poc millor i que almanco ens en donassin dos per dia, però el que ens ofereixen és més aviat poc. Això crec. A Portugal, segons em consta, no està tan malament.

-És a dir, hi ha més solidaritat vers el col·lectiu dels sense sostre?

-Sí, perquè allà el paper de l'Església, d'una part d'ella que té doblers, és més important, dóna més ajuda, els albergs són més grans i hi pots menjar tres vegades per dia; i en altres coses està millor. Per exemple, aquí els diumenges ens fan deixar l'alberg a les set del dematí i has de començar a fer voltes per la ciutat quan tot està tancat. Almanco ens podrien deixar quedar-nos-hi fins a un poc més tard, fins a les nou o les deu. Total, està tot tancat.

-Ja heu pensat a tornar a la vostra terra?
-Sí. Tot d'una que pugui, i ja no tornaré mai més (riu).

-Hi teniu família?
-Sí, tenc tres fills. La meva dona va morir. No m'havia plantejat fins ara viure amb ells perquè quan vaig venir cap aquí la meva idea no era aquesta. Quan te'n vas fora del teu país ho fas per millorar. Vaig estar set anys a Alemanya i em va anar bé i se'm va ocórrer venir aquí, però aquí no m'ha anat com esperava.

-Què es podria fer per evitar que a la nostra societat passassin situacions com les que heu viscut? Com es pot resoldre el fet que hi hagi tantes diferències?

-Sí, s'hi podria fer alguna cosa. El cert és que uns tenen molt i altres gairebé res. Això és un problema. Però, a més, hi ha una espècie de gitanos, que són aquests estafadors que hi ha pertot arreu, que t'agafen per fer feina i després ningú no en sap res i no et paguen. Aquesta gent és la pitjor. Tu fas feina per ells un mes esperant cobrar; arriba final de mes i et diuen: «No, no, espera un poc més». Quan tu vas, finalment, a cercar-los, ells ja han cobrat de les grans empreses, han fet un bot i ningú no sap per on paren. Enmig del desert?

-I no heu pensat a denunciar-los?
-No. Per què els he de denunciar si no sé on són, si han anat a un altre país, a França, a una altra banda. On són? Ningú no ho sap.

-I mentre us trobau en aquesta situació i els governs es gasten una doblerada en guerres i reconstruir altres països, què us ve al cap?

-Que tot això està malament, gasten molts doblers en una cosa que no fa gens de bé. Les guerres no donen de menjar i mentrestant hi ha persones afamegades que volen feina i no en tenen, i d'aquestes Palma n'és plena. És dóna la imatge que és una terra de rics, però no és ben bé així.