Feia 147 anys que a les Balears no es notava l'efecte d'un tsunami d'intensitat semblat al que es deixà sentir dimecres a vespre, segons explica el geògraf i professor de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, Jordi Giménez.
«En aquest cas concret, el sisme produït està associat a una falla inversa perquè va ser el bloc de sota el que s'aixecà devers un metre i mig», explica Giménez. Aquest desplaçament vertical del fons marí va provocar que la massa d'aigua de damunt fos empesa violentament cap amunt generant les onades que arribaren a les nostres costes.
La paraula tsunami ve del japonès, tsu vol dir port o badia i nami, ona. De fet, va ser això el que succeí la nit de dimecres: Les ones generades en aquest cas per un sisme submarí, amb epicentre davant les costes algerianes, varen arribar als diferents ports de les Balears, concretament als que es troben a la part sud i al llevant de l'arxipèleg, causant notòries pujades del nivell de la mar.
El geògraf Jordi Giménez comenta que a les Balears la població va notar el pas de les tres ones sísmiques. El tsunami genera tres tipus d'ones (primàries, secundàries i superficials) i cada ona viatge a una velocitat diferent. D'aquí les diferents sacsejades percebudes dimecres a vespre.
Generalment, en alta mar les embarcacions ni s'adonen de les ones, és en entrar als ports, sobretot si són estrets, que s'amplifiquen i creixen. «La direcció del tsunamis ve imposada pel terratrèmol. Per això, les ones es desplaçaren de sud cap a nord», concreta Giménez.
Després d'un sisme d'aquesta magnitud es generen rèpliques. Probablement, a Algèria notaran sacsejades durant més de mig any, encara que aquestes aniran disminuint en intensitat. Per aquest motiu nosaltres ni ens adonarem. De fet ahir mateix ja es produïren més de 100 moviments sísmics i a les Balears ningú ho va percebre.
El geògraf Jordi Giménez comenta que el que sí pot desencadenar aquest sisme són terratrèmols induïts a diferents punts de la conca algeriana. Les plaques tectòniques s'hauran de tornar a encaixar. El 1856 també va ser un terratrèmol submarí amb epicentre a Algèria el que originà onades semblants que afectaren sobretot el port de Maó. De llavors ençà no s'havia detactat un tsunami d'intensitat 3,5 com el de dimecres.
«Això no vol dir que no n'hi hagi hagut d'altres. El que passa és que igual succeïren de nit quan la majoria de la població dorm o bé foren de menor intensitat i per això ningú no en va fer massa cas», assenyala Giménez. El geògraf comenta així mateix que es té constància que amb anterioritat en aquest data, concretament l'any 1756, un tsunami va generar ones que a la zona de Santanyí arribaren fins a un quilòmetre terra en dins.
En aquest cas concret, però, es desconeix on tingué lloc el tremolor de terra que generà les ones. De totes maneres, se suposa que també procedia d'un moviment sísmic amb epicentre a la costa algeriana. I això té una explicació: A la costa algeriana és on xoquen les dues plaques continentals, l'africana amb l'europea. Precisament és a la zona de col·lisió entre continents on es generen la majoria de terratrèmols.
Així i tot, Giménez destaca la poca prohabilitat que es desencadeni en breu espai de temps un moviment sísmic de semblant intensitat. «Acostuma a passar cada 50 o cent anys». A les Balears el que sí s'han produït són terratrèmols. Durant el 1995 i 1996 es detectaren diversos tremolors de terra cap al centre i sud de Mallorca. En aquests casos, els moviments sísmics mai superaren els 3,5 graus a l'escala Ritcher, recorda Giménez.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.